Avui vui escriure una mica d’aquestes coses que diguen que surt del cor,
Més que res peque pens que moltes vegades no se m’entén,
A vegades he sentit que se’m vol comprendre sobre tot quan intento explicar
Els meus sentiments fora de la meva llengua, del meu lloc.
Tal vegada tampoc hagi d'entendre el que tot el món vol dir-me,
Quan parlo de drets i obligacions a punt estic de morir,
No fisicament però si entre paraules, que queden amagades
En aquell anar i venir de mil maneres i formes de dir el que es vol sense dir res.
Ara vui dir-te que si no m’entens, ja pots sentir el que jo sents,
Perquè m’he explicat moltes vegades i cap ha convençut.
Bé “bo”…, acabem que és lo que alguns desitgen quan dic el que penso de les coses,
Quan dono l’opinió que tanta gent pensa però que ningú diu res.
No hay comentarios:
Publicar un comentario