LLANOS LOZANO
Presentació del seu llibre “Desde mis ojos, V” _
La protagonista va ser la profunda solitud narrada des del cor i la veu entretallada de LLanos Lozano.
Diuen que les lletres moltes vegades oloren a por, és senten en silenci;
La veu amigable que parla des del cor ensinistra al més fred per a sorprener-te de cop i fer-te estremir.
La seva arribada em va emocionar, creo conèixer-la un poc, si és veritat que des dels llibres, les lletres i els articles pots acostar-te a l'ànima de l'escriptor, he de dir que si que conec una mica de la seva ànima que tantes vegades ha expressat el buit intens d'aquella solitud que ella diu no poder treurer-se de sobre.
La vista cap al davant se'm va compondre de pauses,
i aquesta tranquil·litat que es respirava,
tal vegada perquè olorava a comiat,
no deixava d'insistir en no oblidar seguir enamorada;
Es va interposar la música aquesta que oneja el fi aire espantat l'oblit, retardant la pena que cau lentament en el record.
Vaig deixar la meva ment oberta i vaig aspirar fort mentres parlava...
els meus maldestres i entremaliats pensaments volien anar-sen una estona amb ella;
Allò va acabar però vaig sentir que encara quedava molta vida en ella.
Desitjo compartir el seu temps llegint el seu llibre,
Compartir la seva por, la seva tristesa, la seva alegria i aquesta solitud que de vegades, fins i tot, pot arribar a ser bella, com sempre, llegint els seus llibres.
