Avui, vull parlar del que diu ser amo de l’illa,
las mevas paraules molt reflexionades són per mi,
ara mateix la força unica que tinc,
quan m’he sentit insultada i a més amenaçada;
Avui las mevas paraules aniràn dirigidas a tota aquesta gent
que no es senten feliços amb ells mateixos i tenen la necesitat
d’agredir a gent que no els hi fan res.
Avui las mevas paraules van dirigidas als que creuen que un lloc és de uns quants,
Que una cultura no ha de ser compartida,
Que una llengua ha de ser encarcelada,
Que poden decidir la vida de unes altres personas,
Que només tenen la capacitat d’agredir per principis diferents,
Que no han conegut mai la humilitat
Que s’amagan dins dels calaixos;
També dir-lis;
El aprenentatge de qualsevol cosa és el temps més polit d’un ser humà,
per tant tot aquell que et dedique temps, paciència, respecte, comprensió i educació mai els podràs oblidar, independentement de que no sepis quina cara tenen.
Avui las mevas paraulas, que han estat dormidas uns días, han volgut aixecar-se amb aquelles personas que, pensant-se que tot ho saben, encara els hi queda molt per aprendre, molt per entendre, ja que això que els manca és la seva incultura, però també vull que siga un reconeixement per a totes les persones que s’esforcen i desitgen saber, encara que aixó els impliqui, una vegada i una altra, començar de nou.
Avui a les persones que no m’estiman gens ni mica els dedico tota la meva comprensió, respecte i compassió, perque crec que están patint.
