lunes, 14 de julio de 2008

Puig des Molins












Opinió
Fa uns anys que vaig tenir el privilegi de poder anar acompanyant a uns amics amb bici per a anar a visitar es Puig des Molins, he de dir que era també el moment en el qual em trobava, peró em vaig marcar molt la meva existéncia a Eivissa va ser uns dels moments més importants del meu principi a aquesta maravellosa illa, aquesta bellesa i tanta que l'envolta és la culpable que em quedés enamorada i prengués la decisió de quedar-me.
Per mi, aquest passeig representa uns dels moments més importants de la meva vida a l'illa, suposo que tot té a veure, que fa poc que habia arribat, que vaig descrubrir un grup de gent que em va obrir les seves portes sense ningú problema i encara alguns d'ells segueixen sent part de la meva vida, gairebé tots ells eivissencs i que el meu millor amic que llavors no ho era i que ara ja no hi és, m'ensenyava els grans tesors que Evissa amaga i que jo vaig tenir l'oportunitat de veure i no nemés , que m'explicaren el que veia, també el que olorava i tocava.

Atenció; demano disculpes, i paciència, per si hi ha faltes d'ortografia. Gracies.

Información sacada de donde viajar;
Necrópolis Púnica de Puig Des Molins (Ibiza)
Una reliquia de la cultura fenicio-púnica
La necrópolis de Puig des Molins debe su nombre a la existencia de molinos de viento en su cima, de los que en la actualidad sólo quedan las torres de algunos de ellos, que ya hace años no se usan más. La zona del yacimiento se encuentra cubierta por una capa de sedimento con una espesa vegetación arbustiva, que cubre la mayor parte de las tumbas existentes (tumbas púnicas de pozo y cámara, denominadas hipogeos); es así que de ellas (de las cuales se estima hay más de 3.000) sólo se pueden ver unas 340 desde el exterior.

Este yacimiento arqueológico, que se encuentra ubicado a los pies del montículo que le da nombre -junto al Museo Arqueológico del Puig des Molins-, fue el cementerio de Eivissa desde que se fundó la ciudad -a fines del siglo VII antes de Cristo por parte de los fenicios-, hasta la época romana (hasta el siglo IV de la era cristiana).

No hay comentarios: