Farta de que no se m'entengui

Avui vui escriure una mica d’aquestes coses que diguen que surt del cor,
Més que res peque pens que moltes vegades no se m’entén,
A vegades he sentit que se’m vol comprendre sobre tot quan intento explicar
Els meus sentiments fora de la meva llengua, del meu lloc.

Tal vegada tampoc hagi d'entendre el que tot el món vol dir-me,
Quan parlo de drets i obligacions a punt estic de morir,
No fisicament però si entre paraules, que queden amagades
En aquell anar i venir de mil maneres i formes de dir el que es vol sense dir res.

Ara vui dir-te que si no m’entens, ja pots sentir el que jo sents,
Perquè m’he explicat moltes vegades i cap ha convençut.

Bé “bo”…, acabem que és lo que alguns desitgen quan dic el que penso de les coses,
Quan dono l’opinió que tanta gent pensa però que ningú diu res.

AMB LA MARATÓ - PAS A PAS

És pas a pas, sense por, a poc a poc.
Serà bo.
És pas a pas, és un joc, a poc a poc.

És un camí amb pols i runes,
serà un viatge ple de perill´.
Em faran caure, però lluitaré.

Oh, no fallaré, seré valenta.
El meu cor serà valent.
Fins que arribi al meu destí, si.
Caminaré tranquil.la i sense pressa, ho
faré bé.

Pas a pas, vull fer-ho molt bé. Sense por,
sense por, segur. A poc a poc.
Serà bo. Oh, si, ho serà! Ho serà.

Pas a pas, pas a pas. És un joc, és un joc.
A poc a poc, el teu camí. El teu camí.

Crida-ho fort. Sense por.
Has d'aguantar el que t'ha tocat.
Oh, lluita! Llita més.
Pensa que tot s'acabarà capgirant.
Sé que pateixes, Sé que estàs trista.
Sé que pateixes, però no et deixis véncer.
Sigues tu. A poc a poc...

Pas a pas, sense por, sense por, seguir.
A poc a poc, a poc a poc.
Serà bo. Oh, sí, ho serà! Ho serà.

Pas a pas, em poso a caminar.
És un joc, és un joc. A poc a poc.
El teu camí. El teu camí.

SES FEIXES EN AMICS DE LA TERRA

http://amicsdesesfeixes.blogspot.com/

AMICS DE SES FEIXES
Amics de ses Feixes és un projecte que treballa a favor de la conservació i protecció de ses Feixes de l'illa d'Eivissa.


Aquest projecte reb el suport econòmic del FONS PER A LA CONSERVACIÓ D'EIVISSA.
SES FEIXES
Ses Feixes (es prat de Vila i es prat de ses Monges), són zones humides de gran valor ambiental i patrimonial. Per la seva elevadíssima biodiversitat (en fauna i flora) en diversos ecosistemes. I pel seu enginyós sistema de regadiu, creat pels àrabs a l'època islàmica.


Passem una tarda molt agradable la guia va explicar al detall i amb tota claredat part de la història que embolica a Ses Feixes, a més de que en el grup de persones que venien a l'excursió, molts d'ells eivissencs contaven històries de quan eren petits i d'una antiga Eivissa ja desconeguda, per a molta gent jove i més encara gent de fora, tot això aportava encara més una riquesa.


M'ha agradat l'experiència, això sí repetiré la mateixa excursió ja que m'encantaria dur-me llapis i paper i poder agafar apunts.

perdonar les molèsties si hi ha falta de *ortografia, continu aprenent.

EIVISSA NATURAL

Vull presentar-vos una petita guia que t'ajudarà trobar els productes ecològics locals, punts de venda directa, mercats de fruita i hortalisses produïdes a l'illa, vi amb denomiació d'origen i les botigues d'aliments naturals.

Aquesta guia està feta gracies a l'asocació amics de la Terra, una treballadora ha aconseguit englobar-los i donar a conèixer a aquests pageses dedicats al camp i que aporten a Eivissa alguna cosa molt important, producció pròpia i denominació d'origen.

CAN MARTÍ
CAN PARADES
CAN FRUITERA
CAN BIO
CAN MUSON
SA TORRE DES XEBEL-LINS
CAN VILETA
AGROTURISMO CAN JONDAL
CA NA BERRI
SA POSTA
CAN RICH

EDUCACIÓ PER A TOTHOM

Vull donar el meu suport a aquesta senyora del periòdic que ha publicat una carta en el diari d'Eivissa. Al meu entendre, quant ens queda per a ser un país civilitzat, solidari i amb drets per a tot el món igual que obligacions. Està lluny molt lluny.

María Luisa Torres | Eivissa
Educació per a tothom





Tenc un fill. Té cinc anys. Està escolaritzat al Col·legi Públic Sant Rafel. No parla però sí pot comunicar-se amb el llenguatge de signes; com ell, altres. He sol·licitat a la conselleria un auxiliar tècnic en llenguatge de signes per a que continuï la seva evolució, tal com ens ho han prescrit a l´hospital Sant Joan de Déu. La sorpresa és que no n´hi ha a la borsa de feina del SOIB. Des d´aquí anim a tots els que han fet els mòduls de guarderia, mestres sense feina, etc., que facin un curset de llenguatge de signes o llenguatge bimodal. Si algú el té i no té feina que vagi a la conselleria d´Educació. També demano a la conselleria que no deixi a aquests nens sense els recursos que necessiten ja que és de justícia. Ja tenen prou amb el que tenen. El meu fill necessita un auxiliar tècnic en llenguatge de signes.

http://www.diariodeibiza.es/cartas-lectores/2010/09/07/educacio-per-tothom/431369.html

PEIXOS DE CIUTAT

Ara que tot s'ha quedat mut, en silenci, respirant el descans…
Que tots han pogut plorar, portant un dol diferent del que se n’ha anat lluny,
i no ha sentit que s’ha perdut;

Ara que l'almoina són sol paraules, sense més sentit que entendre tot el que s’adorm a l'ànima…

Ara que la pausa i el camí fins a arribar de nou a veure't com sempre, em demana paciència, que he deixat de culpar al món, que he deixat de mossegar al que duu roba trencada i els cabells bruts,

Ara que he pogut mirar als ulls d’aquell que no mira res i s'oblida fàcilment que
nosaltres fa deu dies que no estem de festa,

Que puc escriure sense tanta ràbia, sense tenir en compte que és un sentiment humà
que desitja coses dolentes, que pot trencar-te de dolor sense adonar-te que t'has
quedat ceg,

Mai he pogut oblidar el primer Pagés que em va parlar d'aquesta illa amb molt d’amor i ressentiment sense encara poder entendre quin sentiment tenc cada dia dins meu;
“Un dia dia la gent com tu que ve de fora es menjarà l’Illa, l'agafarà sense tenir cap cura i la deixarà quan la cosa vagi malament


Ara que m'he assecat per dintre i necessito més que mai poder tenir una nova
oportunitat per a omplir-me, vui recordar “peixos de ciutat”, la lletra que em va fer quedar en aquesta illa.

Són unes lletres que he escrit pensant en Benirrás en tot el que se s’ha cremat, però també amb l’esperança i l’il•lusió, d’aquí a trenta anys (en tindré seixanta), pugui tornar a veure, al costat de la meva filla, com era Benirràs.

LLÀGRIMES PER BENIRRÀS

Estic trist.

Em fa pena que aquest succés no serveixi de res, com sempre, la perdua que ha sofert Benirràs tan sols repercutirà en que serà noticia d’actualitat, sen parlarà, es dirà que cal fer, haurà boníssimes intencions sobretot per part dels ximples dels polítics que tenim i punt final.
Els recuros que tenim a Eivissa en cas d’una catástrofe hem pogut comprobar que…mes val que no passi res greu. Per qué es va esperar tant a desallotjar la cala, per que tenim a Eivissa en cas d’una catástrofe hem pogut comprovar que…mes val que no passi res greu. Per qué es va esperar tant a desallotjar hi va haver cap alarma fins que el fum estaba pràcticament dins els nassos de la gent.
Això també pot donar lloc a pensar que el descontrol del que passa cada diumenge a Benirràs, cotxes mal aparcats, quedat tancats, gent caminant pel mig de la carretera, sorroll, brutícia…etc, no s’haria de permetre, és un bé natural i hauriem de protegir-lo.
Tot el que declarin a partir d’ara, polítics, alcaldes i altres gent de mal viure, fins que tot es calmi, deuríem memoritzar-ho i gravar-ho bé en el nostre cervell, i d’aquí a un any tornem a veure que ha canviat i tot el que prometien que anava a millorar, comprovar que hi és de debò, perquè suposo suposo que deurien plantejar-se alguns canvis per a començar d’una vegada pe sempre a protegir millor el que t enim, però no només d’aquest lloc, si no de molts més. Però em tem que ens quedarem amb les bones paraules i deixa de comptar, això si segur que seguim mantenint-los i votant-los pel “bé que fan les coses”.