Mostrando entradas con la etiqueta Indignació. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Indignació. Mostrar todas las entradas

lunes, 23 de agosto de 2010

LLÀGRIMES PER BENIRRÀS


Estic trist.

Em fa pena que aquest succés no serveixi de res, com sempre, la perdua que ha sofert Benirràs tan sols repercutirà en que serà noticia d’actualitat, sen parlarà, es dirà que cal fer, haurà boníssimes intencions sobretot per part dels ximples dels polítics que tenim i punt final.
Els recuros que tenim a Eivissa en cas d’una catástrofe hem pogut comprobar que…mes val que no passi res greu. Per qué es va esperar tant a desallotjar la cala, per que tenim a Eivissa en cas d’una catástrofe hem pogut comprovar que…mes val que no passi res greu. Per qué es va esperar tant a desallotjar hi va haver cap alarma fins que el fum estaba pràcticament dins els nassos de la gent.
Això també pot donar lloc a pensar que el descontrol del que passa cada diumenge a Benirràs, cotxes mal aparcats, quedat tancats, gent caminant pel mig de la carretera, sorroll, brutícia…etc, no s’haria de permetre, és un bé natural i hauriem de protegir-lo.
Tot el que declarin a partir d’ara, polítics, alcaldes i altres gent de mal viure, fins que tot es calmi, deuríem memoritzar-ho i gravar-ho bé en el nostre cervell, i d’aquí a un any tornem a veure que ha canviat i tot el que prometien que anava a millorar, comprovar que hi és de debò, perquè suposo suposo que deurien plantejar-se alguns canvis per a començar d’una vegada pe sempre a protegir millor el que t enim, però no només d’aquest lloc, si no de molts més. Però em tem que ens quedarem amb les bones paraules i deixa de comptar, això si segur que seguim mantenint-los i votant-los pel “bé que fan les coses”.

jueves, 19 de agosto de 2010

Les obres del Castell i el canvi de la silueta de Dalt Vila


Opiniò de Salvador Roig Planells, arquitecte
Les obres del Castell i el canvi de la silueta de Dalt Vila

L´aspecte exterior que va mostrant el Castell d´Eivissa després de mesos d´obres permet observar alguns canvis importants, respecte la configuració arquitectònica preexistent. Han augmentat les alçades de l´ala nord dels edificis d´en Simon Poulet i del gimnàs, als que s´hi ha afegit una planta sobre les existents. Sembla, també, que es mantén una bona part de la planta afegida antigament damunt la Casa de la Ciutat.
Explicat així no sembla, aparentment, gaire cosa, però s´han modificat, al meu entendre, característiques importants de la acròpolis de Dalt Vila que afecten, de retruc, al conjunt històric-artístic de la ciutat i a la forma de la ciutat. La acròpolis s´ha fet més compacta, s´han igualat les cotes de coronació dels diferents edificis, en compte de l´esglaonament del remat del perfil precedent ara predomina l´horitzontalitat, el savi joc de volums de les edificacions precedents s´ha desequilibrat, el contrapunt de la verticalitat de la Torre de l´Homenatge ha desaparegut, la torre del campanar de la catedral pesa menys i és menys visible, especialment des de ponent i és molt probable que les proporcions dels espais interiors, especialment del pati d´armes, s´hagin alterat. Dalt Vila es sembla molt més ara a una piràmide escapçada i tant l´estructura urbana i arquitectònica del conjunt com la silueta paisatgística han quedat alterades.
El Castell forma part d´un Bé d´Interès Cultural (el conjunt històric-artístic de la Ciutat d´Eivissa) i, parts del recinte són Bè d´Interès Cultural en la categoria de monument, si no estic errat. Forma part, per tant, de la màxima categoria de bens patrimonials i, per tant, dels bens més protegits, o dit d´una altra manera, d´aquells on és més restrictiu alterar les característiques i configuració que el feren mereixedor de la màxima protecció patrimonial. Per tant, com és possible que s´estiguin executant obres que alteren, al menys, part d´aquests valors? Penso que tant les entitats promotores de les obres com aquelles que tenen el deure de vetllar per la protecció del patrimoni, que estiguin implicades directa o indirectament en les obres, han d´explicar perquè s´executen d´aquesta manera que, aparentment, pot incomplir legislació de referència.
No pot ser, com ja ha passat al meu entendre en altres iniciatives i projectes a les nostres illes, que iniciatives públiques o d´entitats tutelades directament per les administracions públiques, incompleixin normativa que tenim obligació de complir tant les persones i entitats privades com les entitats públiques. Sembla com si hi hagués diferents vares de mesurar i això no està prescrit per les lleis. La llei ens obliga a tots i l´administració pública hauria d´actuar de manera exemplar, com a model de referència. Confio que s´actuï en conseqüència.


LA MEVA OPINIÓ
DESTRUCCIÓ DEL CASTELL DE VILA

Quan vaig contemplar l'obra que s'estava fent al Castell d’Eivissa, em vaig posar les mans al cap, on s'ha vist una dir que es fa una restauració quan realment s’està fent una construcció nova?

Realment vaig sentir pena de les barbaritats que s'arriben a fer, sembla mentida que molts de polítics governants de l’Illa siguin eivissencs. Jo no ho sóc, sóc castellana manxega, però intent tenir un respecte al lloc on visc, per tal motiu m’indigna quan a la Illa se li fa mal.

L'article de l'arquitecte Salvador Roig Planells, com entès en la matèria, aprofundeix clarament en el que s'està fent, per això he dicidit defensar el seu l'article publicat en el diari d'Eivissa ,causant d'aquesta forma tal vegada més efecte i que per casualitat arribi a les mans, ulls de les persones responsables de tal destrucció d'alguna cosa important, cultural i que obre coneixements necesaris per als futurs eivissencs, amb dret a conèixer amb la major proximitat possible la seva ciutat, poble o lloc on han nascut.

jueves, 4 de septiembre de 2008

NO HI HA SUFICIENT CÀNCER A EIVISSA

Tot el que està en negreta són declaracions tretes del periòdic, “Diario de Ibiza” http://www.diariodeibiza.es/, del senyor Vicenç Thomàs i el que no ho està és la resposta que jo li donaria i la meva opinió sobre el tema.

Thomàs dice que el hospital no incluye radioterapia «porque los profesionales no la pidieron»
El conseller de Salud afirma que los médicos no han solicitado el servicio a pesar de que el jefe de Oncología aseguraba en julio que era necesario. El Govern licitará las obras del nuevo hospital a principios de 2009.


Mentida o veritat...?, un poc mentida, no...?, jo com ciutadana d'Eivissa
puc assegurar que tota la illa s'ha mobilitzat per a conscienciar a les persones de la importància que és necessari la radioteràpia, en tots els mitjans de comunicació als quals podem arribar és clar, metges i el cap d’oncológica va plantejar el problema i ho va deixar bé clar, no parlem de projectes parlem de necessitats bàsiques a hores d'ara on existeix un percentatge suficientment alt de persones amb càncer no hauria d'existir la negociació, o que passa? que aquí el càncer és més beneficiós que altres llocs perquè les xifres no quadren...?, a una barbaritat jo en dic altra.

«Nosotros hicimos el plan funcional consensuado con los profesionales del hospital. En principio este servicio no está pedido por los profesionales, así que en estos momentos técnica y científicamente no se justifica, no se considera que sea un servicio que tenga que funcionar en Eivissa», indicó Thomàs.

Quins professionals m'agradaria a mi saber...?, perquè clar això seria interessant saber-ho, més que res per recordar-los que el càncer és una malaltia que desgraciadament també mata a Eivissa i com en la resta del món aquí també és necessari el tractament, tinc els meus dubtes que als professionals si és que ho són, se'ls oblidàs incloure aquest tema en el projecte.

Thomàs aseguró que los profesionales no lo han pedido a pesar de que a finales del mes de julio el jefe de Oncología del hospital Can Misses, Rafael Morales, se mostró «a favor» de implantar en Eivissa radioterapia, tratamiento que considera que a día de hoy ya sería necesario.

Vam ser testimonis els illencs d'aquesta petició, ja deia jo que m'estranyava que als professionals se'ls oblidàs la malaltia, també tinc dubtes de si els professionals mèdics eren d'Eivissa o de Palma, ja que si fossen de Palma m'ho crec, ja que aquí mai és necessari res, això si ells ho tenen.

Una vez más, Vicenç Thomàs insistió en que los datos técnicos y científicos no avalan la petición de los enfermos de cáncer de las Pitiüses de que se ofrezca radioterapia en la isla para evitar tener que salir de Ibiza para seguir este tratamiento, que suele prolongarse entre seis y ocho semanas.

Jo li preguntaria a aquest “senyor” quin tipus de persona és capaç de resoldre un problema d'aquesta mena dient les barbaritats que diu, clar que anar i venir d'Eivissa a Palma després de rebre radioteràpia deu ser molt agradable, aquest senyor no viu aquí, no...?, ni té família que s'ha de desplaçar contínuament per a rebre tractament, possiblement pensi que els viatges en aquest estat són beneficiosos per a la persona, els ajuda a relacionar-se, si al cap i a la fi el senyor Thomàs ho fa pel nostre bé.

Vicenç Thomàs acusó a la Asociación Española Contra el Cáncer de ofrecer «datos que no son correctos» para justificar la petición de este servicio. «Las cifras verdaderas son las que maneja la conselleria», afirmó el conseller, que, sin embargo, se negó a detallar estos datos así como a especificar si incluyen los traslados de enfermos oncológicos fuera de la Comunitat y los pacientes que renuncian a la radioterapia paliativa, además de los que se derivan a Mallorca. «Algunos juegan con datos que están muy lejos de la realidad», insistió. «Nosotros no manipulamos datos.

Aquesta és la part que més m'agrada, no tan sols no soluciona el problema que s'està sol·licitant a crits, si no que a més parla del problema d'una forma freda i calculadora, ens manifesta les seves idees polítiques en un tema que al cap i a la fi quan parlam de salut “ens la porta fluixa”, a més ens diu manipuladors mentiders, que cruel senyor Thomàs... bé dóni'ns proves perquè és molt fàcil acusar a algú de fer i desfer però no ho és tant amb dades exposades al públic, així tal vegada es vegi la magnitud del problema a gran escala, perquè, possiblement, Eivissa sigui capaç de transmetre'l als quatre vents, ja sap que en aquest país el que més ens agrada és el morb.

«Lo importante es que se está trabajando en un nuevo hospital que incluye servicios que en estos momentos no hay, como la hemodinámica o la resonancia, ventajas que no tiene el actual Can Misses», afirmó.

És veritat, aquí és quan ens adonem dels grans serveis mèdics que l’ illa té, dels grans mitjans amb els quals contem, per favor estem parlant d'una ressonància quan això hauria d'estar ja més que fet. Amb aquesta frase sóc més conscient del desgraciats que som i si que hi ha ressonància... però pagant, PAGANT.


Además, durante un año hemos hecho muchas mejoras en el hospital Can Misses que el PP no hizo en cuatro años a pesar de que podría haberlo hecho», afirmó. En este sentido, Thomàs se refirió a la reforma de los quirófanos y a la ampliación de la superficie de Urgencias, que cuantificó en un 33 por ciento y ocho camas. «Creo que no hemos perdido el tiempo. Si alguien quiere comparar, que compare qué hicieron ellos en cuatro años y lo que hemos hecho nosotros en uno», retó.

Fins a en la salut competim, que mes dóna qui hagi fet o no, l'important és que és necessari, mentre vosaltres discutiu si un partit ha fet més que un altre, la gent es mor i pateix, crec que en aquest moment hi ha coses més importants, o no...senyor Thomas?.

Pallicer insistió en que “en Mallorca no hay sensibilidad sobre este tema. Si desde allí tuvieran que venir aquí para algún tratamiento la historia sería muy diferente. No ven que es un drama.

Quanta raó té Pallicer, els Mallorquins que ho veuen tot perfecte des de la seva illa, clar des d'allí es negocia tot i el que sobra o no volen per a les illes petites... pobrets.


He donat la meva opinió sobre un tema en el qual em sent bastant indignada de com s'està tractant, hi ha tanta gent patint amb aquest problema. Que no hagi radioteràpia a Eivissa, implica que els malalts han d'anar-sen fora per a poder tenir tractament, el que està malalt o té família sap que no és solament la persona malalta, és la persona que l’ha d'acompanyar i totes les despeses que això implica i si a això li afegixes el patiment i el malestar del malalt, estem davant un greu problema, que com veieu no se solucionarà de moment.