Farta de que no se m'entengui

Avui vui escriure una mica d’aquestes coses que diguen que surt del cor,
Més que res peque pens que moltes vegades no se m’entén,
A vegades he sentit que se’m vol comprendre sobre tot quan intento explicar
Els meus sentiments fora de la meva llengua, del meu lloc.

Tal vegada tampoc hagi d'entendre el que tot el món vol dir-me,
Quan parlo de drets i obligacions a punt estic de morir,
No fisicament però si entre paraules, que queden amagades
En aquell anar i venir de mil maneres i formes de dir el que es vol sense dir res.

Ara vui dir-te que si no m’entens, ja pots sentir el que jo sents,
Perquè m’he explicat moltes vegades i cap ha convençut.

Bé “bo”…, acabem que és lo que alguns desitgen quan dic el que penso de les coses,
Quan dono l’opinió que tanta gent pensa però que ningú diu res.

PEIXOS DE CIUTAT

Ara que tot s'ha quedat mut, en silenci, respirant el descans…
Que tots han pogut plorar, portant un dol diferent del que se n’ha anat lluny,
i no ha sentit que s’ha perdut;

Ara que l'almoina són sol paraules, sense més sentit que entendre tot el que s’adorm a l'ànima…

Ara que la pausa i el camí fins a arribar de nou a veure't com sempre, em demana paciència, que he deixat de culpar al món, que he deixat de mossegar al que duu roba trencada i els cabells bruts,

Ara que he pogut mirar als ulls d’aquell que no mira res i s'oblida fàcilment que
nosaltres fa deu dies que no estem de festa,

Que puc escriure sense tanta ràbia, sense tenir en compte que és un sentiment humà
que desitja coses dolentes, que pot trencar-te de dolor sense adonar-te que t'has
quedat ceg,

Mai he pogut oblidar el primer Pagés que em va parlar d'aquesta illa amb molt d’amor i ressentiment sense encara poder entendre quin sentiment tenc cada dia dins meu;
“Un dia dia la gent com tu que ve de fora es menjarà l’Illa, l'agafarà sense tenir cap cura i la deixarà quan la cosa vagi malament


Ara que m'he assecat per dintre i necessito més que mai poder tenir una nova
oportunitat per a omplir-me, vui recordar “peixos de ciutat”, la lletra que em va fer quedar en aquesta illa.

Són unes lletres que he escrit pensant en Benirrás en tot el que se s’ha cremat, però també amb l’esperança i l’il•lusió, d’aquí a trenta anys (en tindré seixanta), pugui tornar a veure, al costat de la meva filla, com era Benirràs.

PER DINTRE...NO SOC RES

Escrivint, se m'ha clavat alguna cosa dintre que no es treure, no se com deixar-lo sagnar sense que m'importi, tal vegada així pugui respirar sense sentir que m'estic trencant per dintre.

Por, es que és això, por per primera vegada, por d'escriure perquè es que torno nua enfront de les lletres i em vaig rrompuda sentint que algú s'aprofitarà d'estic desvalguda.


http://www.youtube.com/watch?v=eCz0y-IXbdc&feature=related

AMB EL COR - LLUIS LLACH

I així pren. I així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que, a poc a poc, escrius per demà.

Si em dius adeu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius: "et vull",
que el sol faci el dia molt mes llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren, i així pren
tot el fruit que et pugui donar
el cami que, a poc a poc,
escrius per dema.
Que dema, que dema
mancara el fruit de cada pas;
per aixo malgrat la boira,
cal caminar.

Si vens amb mi,
no demanis un cami planer,
ni estels d'argent,
ni un dema ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un cami
ben llarg.

LLANOS LOZANO

LLANOS LOZANO
Presentació del seu llibre “Desde mis ojos, V” _

La protagonista va ser la profunda solitud narrada des del cor i la veu entretallada de LLanos Lozano.

Diuen que les lletres moltes vegades oloren a por, és senten en silenci;
La veu amigable que parla des del cor ensinistra al més fred per a sorprener-te de cop i fer-te estremir.

La seva arribada em va emocionar, creo conèixer-la un poc, si és veritat que des dels llibres, les lletres i els articles pots acostar-te a l'ànima de l'escriptor, he de dir que si que conec una mica de la seva ànima que tantes vegades ha expressat el buit intens d'aquella solitud que ella diu no poder treurer-se de sobre.



La vista cap al davant se'm va compondre de pauses,
i aquesta tranquil·litat que es respirava,
tal vegada perquè olorava a comiat,
no deixava d'insistir en no oblidar seguir enamorada;

Es va interposar la música aquesta que oneja el fi aire espantat l'oblit, retardant la pena que cau lentament en el record.

Vaig deixar la meva ment oberta i vaig aspirar fort mentres parlava...
els meus maldestres i entremaliats pensaments volien anar-sen una estona amb ella;
Allò va acabar però vaig sentir que encara quedava molta vida en ella.



Desitjo compartir el seu temps llegint el seu llibre,
Compartir la seva por, la seva tristesa, la seva alegria i aquesta solitud que de vegades, fins i tot, pot arribar a ser bella, com sempre, llegint els seus llibres.