AMB LA MARATÓ - PAS A PAS

És pas a pas, sense por, a poc a poc.
Serà bo.
És pas a pas, és un joc, a poc a poc.

És un camí amb pols i runes,
serà un viatge ple de perill´.
Em faran caure, però lluitaré.

Oh, no fallaré, seré valenta.
El meu cor serà valent.
Fins que arribi al meu destí, si.
Caminaré tranquil.la i sense pressa, ho
faré bé.

Pas a pas, vull fer-ho molt bé. Sense por,
sense por, segur. A poc a poc.
Serà bo. Oh, si, ho serà! Ho serà.

Pas a pas, pas a pas. És un joc, és un joc.
A poc a poc, el teu camí. El teu camí.

Crida-ho fort. Sense por.
Has d'aguantar el que t'ha tocat.
Oh, lluita! Llita més.
Pensa que tot s'acabarà capgirant.
Sé que pateixes, Sé que estàs trista.
Sé que pateixes, però no et deixis véncer.
Sigues tu. A poc a poc...

Pas a pas, sense por, sense por, seguir.
A poc a poc, a poc a poc.
Serà bo. Oh, sí, ho serà! Ho serà.

Pas a pas, em poso a caminar.
És un joc, és un joc. A poc a poc.
El teu camí. El teu camí.

SES FEIXES EN AMICS DE LA TERRA

http://amicsdesesfeixes.blogspot.com/

AMICS DE SES FEIXES
Amics de ses Feixes és un projecte que treballa a favor de la conservació i protecció de ses Feixes de l'illa d'Eivissa.


Aquest projecte reb el suport econòmic del FONS PER A LA CONSERVACIÓ D'EIVISSA.
SES FEIXES
Ses Feixes (es prat de Vila i es prat de ses Monges), són zones humides de gran valor ambiental i patrimonial. Per la seva elevadíssima biodiversitat (en fauna i flora) en diversos ecosistemes. I pel seu enginyós sistema de regadiu, creat pels àrabs a l'època islàmica.


Passem una tarda molt agradable la guia va explicar al detall i amb tota claredat part de la història que embolica a Ses Feixes, a més de que en el grup de persones que venien a l'excursió, molts d'ells eivissencs contaven històries de quan eren petits i d'una antiga Eivissa ja desconeguda, per a molta gent jove i més encara gent de fora, tot això aportava encara més una riquesa.


M'ha agradat l'experiència, això sí repetiré la mateixa excursió ja que m'encantaria dur-me llapis i paper i poder agafar apunts.

perdonar les molèsties si hi ha falta de *ortografia, continu aprenent.

EIVISSA NATURAL

Vull presentar-vos una petita guia que t'ajudarà trobar els productes ecològics locals, punts de venda directa, mercats de fruita i hortalisses produïdes a l'illa, vi amb denomiació d'origen i les botigues d'aliments naturals.

Aquesta guia està feta gracies a l'asocació amics de la Terra, una treballadora ha aconseguit englobar-los i donar a conèixer a aquests pageses dedicats al camp i que aporten a Eivissa alguna cosa molt important, producció pròpia i denominació d'origen.

CAN MARTÍ
CAN PARADES
CAN FRUITERA
CAN BIO
CAN MUSON
SA TORRE DES XEBEL-LINS
CAN VILETA
AGROTURISMO CAN JONDAL
CA NA BERRI
SA POSTA
CAN RICH

EDUCACIÓ PER A TOTHOM

Vull donar el meu suport a aquesta senyora del periòdic que ha publicat una carta en el diari d'Eivissa. Al meu entendre, quant ens queda per a ser un país civilitzat, solidari i amb drets per a tot el món igual que obligacions. Està lluny molt lluny.

María Luisa Torres | Eivissa
Educació per a tothom





Tenc un fill. Té cinc anys. Està escolaritzat al Col·legi Públic Sant Rafel. No parla però sí pot comunicar-se amb el llenguatge de signes; com ell, altres. He sol·licitat a la conselleria un auxiliar tècnic en llenguatge de signes per a que continuï la seva evolució, tal com ens ho han prescrit a l´hospital Sant Joan de Déu. La sorpresa és que no n´hi ha a la borsa de feina del SOIB. Des d´aquí anim a tots els que han fet els mòduls de guarderia, mestres sense feina, etc., que facin un curset de llenguatge de signes o llenguatge bimodal. Si algú el té i no té feina que vagi a la conselleria d´Educació. També demano a la conselleria que no deixi a aquests nens sense els recursos que necessiten ja que és de justícia. Ja tenen prou amb el que tenen. El meu fill necessita un auxiliar tècnic en llenguatge de signes.

http://www.diariodeibiza.es/cartas-lectores/2010/09/07/educacio-per-tothom/431369.html

PEIXOS DE CIUTAT

Ara que tot s'ha quedat mut, en silenci, respirant el descans…
Que tots han pogut plorar, portant un dol diferent del que se n’ha anat lluny,
i no ha sentit que s’ha perdut;

Ara que l'almoina són sol paraules, sense més sentit que entendre tot el que s’adorm a l'ànima…

Ara que la pausa i el camí fins a arribar de nou a veure't com sempre, em demana paciència, que he deixat de culpar al món, que he deixat de mossegar al que duu roba trencada i els cabells bruts,

Ara que he pogut mirar als ulls d’aquell que no mira res i s'oblida fàcilment que
nosaltres fa deu dies que no estem de festa,

Que puc escriure sense tanta ràbia, sense tenir en compte que és un sentiment humà
que desitja coses dolentes, que pot trencar-te de dolor sense adonar-te que t'has
quedat ceg,

Mai he pogut oblidar el primer Pagés que em va parlar d'aquesta illa amb molt d’amor i ressentiment sense encara poder entendre quin sentiment tenc cada dia dins meu;
“Un dia dia la gent com tu que ve de fora es menjarà l’Illa, l'agafarà sense tenir cap cura i la deixarà quan la cosa vagi malament


Ara que m'he assecat per dintre i necessito més que mai poder tenir una nova
oportunitat per a omplir-me, vui recordar “peixos de ciutat”, la lletra que em va fer quedar en aquesta illa.

Són unes lletres que he escrit pensant en Benirrás en tot el que se s’ha cremat, però també amb l’esperança i l’il•lusió, d’aquí a trenta anys (en tindré seixanta), pugui tornar a veure, al costat de la meva filla, com era Benirràs.

LLÀGRIMES PER BENIRRÀS

Estic trist.

Em fa pena que aquest succés no serveixi de res, com sempre, la perdua que ha sofert Benirràs tan sols repercutirà en que serà noticia d’actualitat, sen parlarà, es dirà que cal fer, haurà boníssimes intencions sobretot per part dels ximples dels polítics que tenim i punt final.
Els recuros que tenim a Eivissa en cas d’una catástrofe hem pogut comprobar que…mes val que no passi res greu. Per qué es va esperar tant a desallotjar la cala, per que tenim a Eivissa en cas d’una catástrofe hem pogut comprovar que…mes val que no passi res greu. Per qué es va esperar tant a desallotjar hi va haver cap alarma fins que el fum estaba pràcticament dins els nassos de la gent.
Això també pot donar lloc a pensar que el descontrol del que passa cada diumenge a Benirràs, cotxes mal aparcats, quedat tancats, gent caminant pel mig de la carretera, sorroll, brutícia…etc, no s’haria de permetre, és un bé natural i hauriem de protegir-lo.
Tot el que declarin a partir d’ara, polítics, alcaldes i altres gent de mal viure, fins que tot es calmi, deuríem memoritzar-ho i gravar-ho bé en el nostre cervell, i d’aquí a un any tornem a veure que ha canviat i tot el que prometien que anava a millorar, comprovar que hi és de debò, perquè suposo suposo que deurien plantejar-se alguns canvis per a començar d’una vegada pe sempre a protegir millor el que t enim, però no només d’aquest lloc, si no de molts més. Però em tem que ens quedarem amb les bones paraules i deixa de comptar, això si segur que seguim mantenint-los i votant-los pel “bé que fan les coses”.

Les obres del Castell i el canvi de la silueta de Dalt Vila

Opiniò de Salvador Roig Planells, arquitecte
Les obres del Castell i el canvi de la silueta de Dalt Vila
L´aspecte exterior que va mostrant el Castell d´Eivissa després de mesos d´obres permet observar alguns canvis importants, respecte la configuració arquitectònica preexistent. Han augmentat les alçades de l´ala nord dels edificis d´en Simon Poulet i del gimnàs, als que s´hi ha afegit una planta sobre les existents. Sembla, també, que es mantén una bona part de la planta afegida antigament damunt la Casa de la Ciutat.
Explicat així no sembla, aparentment, gaire cosa, però s´han modificat, al meu entendre, característiques importants de la acròpolis de Dalt Vila que afecten, de retruc, al conjunt històric-artístic de la ciutat i a la forma de la ciutat. La acròpolis s´ha fet més compacta, s´han igualat les cotes de coronació dels diferents edificis, en compte de l´esglaonament del remat del perfil precedent ara predomina l´horitzontalitat, el savi joc de volums de les edificacions precedents s´ha desequilibrat, el contrapunt de la verticalitat de la Torre de l´Homenatge ha desaparegut, la torre del campanar de la catedral pesa menys i és menys visible, especialment des de ponent i és molt probable que les proporcions dels espais interiors, especialment del pati d´armes, s´hagin alterat. Dalt Vila es sembla molt més ara a una piràmide escapçada i tant l´estructura urbana i arquitectònica del conjunt com la silueta paisatgística han quedat alterades.
El Castell forma part d´un Bé d´Interès Cultural (el conjunt històric-artístic de la Ciutat d´Eivissa) i, parts del recinte són Bè d´Interès Cultural en la categoria de monument, si no estic errat. Forma part, per tant, de la màxima categoria de bens patrimonials i, per tant, dels bens més protegits, o dit d´una altra manera, d´aquells on és més restrictiu alterar les característiques i configuració que el feren mereixedor de la màxima protecció patrimonial. Per tant, com és possible que s´estiguin executant obres que alteren, al menys, part d´aquests valors? Penso que tant les entitats promotores de les obres com aquelles que tenen el deure de vetllar per la protecció del patrimoni, que estiguin implicades directa o indirectament en les obres, han d´explicar perquè s´executen d´aquesta manera que, aparentment, pot incomplir legislació de referència.
No pot ser, com ja ha passat al meu entendre en altres iniciatives i projectes a les nostres illes, que iniciatives públiques o d´entitats tutelades directament per les administracions públiques, incompleixin normativa que tenim obligació de complir tant les persones i entitats privades com les entitats públiques. Sembla com si hi hagués diferents vares de mesurar i això no està prescrit per les lleis. La llei ens obliga a tots i l´administració pública hauria d´actuar de manera exemplar, com a model de referència. Confio que s´actuï en conseqüència.


LA MEVA OPINIÓ
DESTRUCCIÓ DEL CASTELL DE VILA

Quan vaig contemplar l'obra que s'estava fent al Castell d’Eivissa, em vaig posar les mans al cap, on s'ha vist una dir que es fa una restauració quan realment s’està fent una construcció nova?

Realment vaig sentir pena de les barbaritats que s'arriben a fer, sembla mentida que molts de polítics governants de l’Illa siguin eivissencs. Jo no ho sóc, sóc castellana manxega, però intent tenir un respecte al lloc on visc, per tal motiu m’indigna quan a la Illa se li fa mal.

L'article de l'arquitecte Salvador Roig Planells, com entès en la matèria, aprofundeix clarament en el que s'està fent, per això he dicidit defensar el seu l'article publicat en el diari d'Eivissa ,causant d'aquesta forma tal vegada més efecte i que per casualitat arribi a les mans, ulls de les persones responsables de tal destrucció d'alguna cosa important, cultural i que obre coneixements necesaris per als futurs eivissencs, amb dret a conèixer amb la major proximitat possible la seva ciutat, poble o lloc on han nascut.