lunes, 1 de septiembre de 2008

No siguem ridículs ja n'hi ha prou d'aguantar imbecilitats


En alguns periòdics tant nacionals com locals, he pogut llegir articles on és fa referència a la retirada dels afters i el control d'horaris de les discoteques d'Eivissa com un suïcidi per a la illa, a més de diferents formes d'expressar que Eivissa s'acaba sense aquest tipus d'esdeveniments, trist és molt trist que professionals de la comunicació (?) es dediquin a dir imbecilidades.


També dóna la casualitat que la majoria dels que tenen aquesta opinió són gent que viu fora d'Eivissa, que ve de vacances a, com ells diuen, esplaiar-se...a costa que...?, de mi, dels eivissencs, dels nostres impostos, de la nostra seguretat, de no dormir ni poder descansar, de la brutícia en els carrers, de veure borratxos i drogats llençats per tot arreu, o pitjor que es posen al volant en condicions molt dolentes.
A costa de que? que quan passes amb el cotxe per a anar a treballar has d'anar amb compte de no atropellar a ningú que se't creui per la carretera o que no t’atropellin a tú, d'escoltar crits sigui l'hora que sigui, cops de portes, joves i no tan joves, pujats als capos dels cotxes saltant... evitar que aquestes ampolles de vidre que volen no et donin quan passes, a això cal sumar-li l'estrès que genera l'estiu per als residents de l’illa, això si que és vergonyós.

Jo estic d'acord amb la festa, sempre que hagi un control, tant en horaris com en seguretat, però com el que més hi ha a Eivissa és gent que ve de festa a traspassar l'inimaginable, perque els hi han dit que a Eivissa a l’estiu es pot fer el que un vol, aquest control us puc assegurar que no existeix.

Tots els estius estem farts de llegir en el periòdic notícies com, joves que moren per sobredosi de drogues, que salten del balcons o que es queden malament per a tota la vida del que s’han pres, quina illa és la que més surt per la TV?, però no per les seves platges, les seves cales, els seus restaurants, la seva gastronomia, el seu patrimoni, cultura, nooo...home, això seria massa bo, surt perquè aquí tan sols hi ha discoteques. La imatge que dónen aquest tipus de programes, és que la gent d’Eivissa, passam de tot, no ens preocupa res més que sortir de festa, menjar hamburgueses i si queda temps dormir, això és el que fem...

Siguem seriosos per una vegada, deixem d'ensenyar el pitjor d'Eivissa i no fem traumes ridículs que tan sols fereixen la sensibilitat de la gent que realment té una estima a la Illa, no és totalment real el que venen la Tv ni alguns periòdics i revistes, perquè l’illa té molt més que oferir i els que diuen que Eivissa s'ha acabat perquè hi ha alguns locals tancats i els afters estan prohibits, poden anar a altres llocs on es permeti aquest tipus de vida, nosaltres encara que el afters hagin estat prohibits i altres coses, hi ha moltes altres opcions, que són les quals realment donen i tenen un valor per als quals estimam i vivim a Eivissa.

jueves, 28 de agosto de 2008

Per bon camí

Noticia del Diario;
El ministro de Cultura sale de visitar las obras de reforma del Museo de Arte Contemporáneo. Juan A. Riera



Opiniò,
Queda molt treball i molt per fer a Eivissa, però anem per bon camí, aquesta és una bona forma d'intentar arreglar algunes coses.

viernes, 22 de agosto de 2008

LLANOS LOZANO









LLANOS LOZANO
Presentació del seu llibre “Desde mis ojos, V”
_

La protagonista va ser la profunda solitud narrada des del cor i la veu entretallada de LLanos Lozano.

Diuen que les lletres moltes vegades oloren a por, és senten en silenci;
La veu amigable que parla des del cor ensinistra al més fred per a sorprener-te de cop i fer-te estremir.

La seva arribada em va emocionar, creo conèixer-la un poc, si és veritat que des dels llibres, les lletres i els articles pots acostar-te a l'ànima de l'escriptor, he de dir que si que conec una mica de la seva ànima que tantes vegades ha expressat el buit intens d'aquella solitud que ella diu no poder treurer-se de sobre.



La vista cap al davant se'm va compondre de pauses,
i aquesta tranquil·litat que es respirava,
tal vegada perquè olorava a comiat,
no deixava d'insistir en no oblidar seguir enamorada;

Es va interposar la música aquesta que oneja el fi aire espantat l'oblit, retardant la pena que cau lentament en el record.

Vaig deixar la meva ment oberta i vaig aspirar fort mentres parlava...
els meus maldestres i entremaliats pensaments volien anar-sen una estona amb ella;
Allò va acabar però vaig sentir que encara quedava molta vida en ella.



Desitjo compartir el seu temps llegint el seu llibre,
Compartir la seva por, la seva tristesa, la seva alegria i aquesta solitud que de vegades, fins i tot, pot arribar a ser bella, com sempre, llegint els seus llibres.

miércoles, 20 de agosto de 2008

Por las Victimas de Barajas




Con todo mi pesar.

martes, 19 de agosto de 2008

Un canvi molt dolent per a Eivissa


Noticia diario de Ibiza
El GEN afirma que la ampliación del puerto de Vila es la mayor de Balears

Los ecologistas acusan a Puertos de «insultar la inteligencia» de los isleños en la comparación con Maó porque en Eivissa se ganarán 8,5 hectáreas al mar frente a los 10.000 metros que se ocupan en Menorca...


Opinió
Puc deixar de llegir notícies i mirar a altre costat, perquè realment és veritat que a la gent d'aquí se'ls intenta prendre el pèl com volen, manipulen el que els dóna la gana i punt pilota. Per això no és propi de jo, callar, mai he tingut la capacitat de que coses com aquesta em donin el mateix. És un problema molt seriós i la meva experiència vivint a Eivissa, em diu que es farà l'ampliació del port i que no solament això, també es farà com sempre s'han fet les coses aquí, d'una forma il·legal, desmesurada i sense control, per a guanyar diners, enganyant a la gent d'aquí a costa de contaminar i fer molt malament a aquesta illa.



Cada vegada que tinc més informació sobre aquesta barbaritat, sóc més conscient del que passa a Eivissa i realment no vull això per als meus fills, ara més que mai sóc conscient del que els ulls del meu fill podran veure i els costarà saber com era aquesta meravellosa illa, també aprendrà amb tot el dolor del meu cor, que aquí es fa els quals quatre personatges amb poder polític i molts diners, volen, sense que existeixi la possibilitat d'una decisió justa i democràtica, només olorarà i percebrà aquesta màfia. SOUS I MÉS SOUS.

lunes, 18 de agosto de 2008

Un ball molt antic










He trobat informació molt bona per a entendre millor el ball pagès d'Eivissa i m'ha semblat de gran interés cultural. És una pàgina que es diu “El misteri del ball pagés” on podeu trobar moltes més coses. Hi ha molta informació en altres pàgines però en aquesta he pogut llegir les diferents formes en les quals l'el ball pagès s'expressa..
El ball pagès (ball típic eivissenc) és una dansa primitiva, en què l'home convida a ballar la dona amb un colp fort de castanyoles. Els balladors i les balladores van amb els vestits i les joies tradicionals.

BALL PAGÈS A EIVISSA
En aquests balls, els papers de l'home i de la dona estan clarament diferenciats. La dona, submisa, recull els seus braços al cos, la mirada en terra i no al ballador; amb passes curtetes i molt ràpides, va descrivint cercles, dins dels quals actua l'home
La forma d'executar els balls varia d'un poble a l'altre de les Pitiüses, més o menys sensiblement.
Del Grup Folclòric de Sant Josep de sa Talaia recollim breument la descripció d'alguns dels més populars i coneguts que ells fan:

-la curta: És un ball de curta durada; les passes i el ritme són els apropiats per als balladors, generalment els majors. L'amo de la casa amb l'hereva, o els sogres (segons l'ocasió), fan el ball de la curta que enceta la festa, tot donant permís als més joves per a continuar-la.
-la llarga: És un ball molt diferent de la curta. Els joves mostren el seu vigor i la seua força amb un ritme molt més animat. En quasi tots els balls, el ballador escull la balladora amb una castanyolada. Aquest gest, una mica rude per a convidar una dona, es disculpa al final del ball amb una agenollada. La balladora ho agraeix amb una petita reverència.
-sa filera: El ballen un home amb tres dones, que van en filera. Pot interpretar-se com un ball de casament, en el qual la núvia és acompanyada per dues amigues o dames. El ritme és el de la llarga.
-ses dos balladores: Una altra variant de la llarga. Es pot veure com un ball de inspiració masclista, com la majoria, on un home festeja dues dones indistintament, sense decidir-se per cap. A la fi del ball s'agenolla enmig d'elles. A alguns pobles de l'illa, aquest ball rep altres noms.
-es canvi de parella: També variant de la llarga, en aquest ball els homes trien la posició adequada que els permeti canviar-se de parella sense trencar els cercles simètrics de les dones.
-ses nou rodades: En opinió dels integrants del grup folclòric de Sant Josep, aquest és el ball més polit i també el que culmina la festa. Sembla una cerimònia nupcial, en la que els nous esposos fan una sèrie de voltes simètriques, allunyant-se i acostant-se. Quan es troben, en el centre, s'uneixen pels colzes. A partir de la sisena rodada, la dona ensenya els anells, regal del nuvi. El ball s'acaba amb una llarga, on s'ajunten tots els convidats i participants, desitjant-se felicitat.

sábado, 9 de agosto de 2008

A la gent que no m'estima


Avui, vull parlar del que diu ser amo de l’illa,
las mevas paraules molt reflexionades són per mi,
ara mateix la força unica que tinc,
quan m’he sentit insultada i a més amenaçada;

Avui las mevas paraules aniràn dirigidas a tota aquesta gent
que no es senten feliços amb ells mateixos i tenen la necesitat
d’agredir a gent que no els hi fan res.

Avui las mevas paraules van dirigidas als que creuen que un lloc és de uns quants,
Que una cultura no ha de ser compartida,
Que una llengua ha de ser encarcelada,
Que poden decidir la vida de unes altres personas,
Que només tenen la capacitat d’agredir per principis diferents,
Que no han conegut mai la humilitat
Que s’amagan dins dels calaixos;

També dir-lis;

El aprenentatge de qualsevol cosa és el temps més polit d’un ser humà,
per tant tot aquell que et dedique temps, paciència, respecte, comprensió i educació mai els podràs oblidar, independentement de que no sepis quina cara tenen.

Avui las mevas paraulas, que han estat dormidas uns días, han volgut aixecar-se amb aquelles personas que, pensant-se que tot ho saben, encara els hi queda molt per aprendre, molt per entendre, ja que això que els manca és la seva incultura, però també vull que siga un reconeixement per a totes les persones que s’esforcen i desitgen saber, encara que aixó els impliqui, una vegada i una altra, començar de nou.

Avui a les persones que no m’estiman gens ni mica els dedico tota la meva comprensió, respecte i compassió, perque crec que están patint.