A la gent que no m'estima

Avui, vull parlar del que diu ser amo de l’illa,
las mevas paraules molt reflexionades són per mi,
ara mateix la força unica que tinc,
quan m’he sentit insultada i a més amenaçada;

Avui las mevas paraules aniràn dirigidas a tota aquesta gent
que no es senten feliços amb ells mateixos i tenen la necesitat
d’agredir a gent que no els hi fan res.

Avui las mevas paraules van dirigidas als que creuen que un lloc és de uns quants,
Que una cultura no ha de ser compartida,
Que una llengua ha de ser encarcelada,
Que poden decidir la vida de unes altres personas,
Que només tenen la capacitat d’agredir per principis diferents,
Que no han conegut mai la humilitat
Que s’amagan dins dels calaixos;

També dir-lis;

El aprenentatge de qualsevol cosa és el temps més polit d’un ser humà,
per tant tot aquell que et dedique temps, paciència, respecte, comprensió i educació mai els podràs oblidar, independentement de que no sepis quina cara tenen.

Avui las mevas paraulas, que han estat dormidas uns días, han volgut aixecar-se amb aquelles personas que, pensant-se que tot ho saben, encara els hi queda molt per aprendre, molt per entendre, ja que això que els manca és la seva incultura, però també vull que siga un reconeixement per a totes les persones que s’esforcen i desitgen saber, encara que aixó els impliqui, una vegada i una altra, començar de nou.

Avui a les persones que no m’estiman gens ni mica els dedico tota la meva comprensió, respecte i compassió, perque crec que están patint.

L'Eivissa d'abans

http://www.eivissaweb.net/nostalgia

La llum ha caigut dins de la mar,
Ha sigut poc clar el rastre que he deixat mentre
pentinava d'una forma suau la fina tela que imaginava...
Aquest sentiment m'ha recordat la mateixa olor que fan els pobles
que s'han quedat sols i només es desperten quan hi ha festes
o algun personatge que es perd;

La llum ha hatatat lentament,
mentres las meves llagrimas dins suraven, amagades amb por
que algú les vegi... m'he quedat somrient en el moment que he vist
passar a un matrimoni major eivissenc...
parlaven mirant lluny com recordant amb molt esforç..."com ha canviat tot"

No m'he sentit estranya, m'he sentit que fa molt de temps
que havia sentit el mateix,
que jo havia estat vella abans...
En aquell moment he imaginat també...com fa temps era Eivissa.

Puig des Molins

Opinió
Fa uns anys que vaig tenir el privilegi de poder anar acompanyant a uns amics amb bici per a anar a visitar es Puig des Molins, he de dir que era també el moment en el qual em trobava, peró em vaig marcar molt la meva existéncia a Eivissa va ser uns dels moments més importants del meu principi a aquesta maravellosa illa, aquesta bellesa i tanta que l'envolta és la culpable que em quedés enamorada i prengués la decisió de quedar-me.
Per mi, aquest passeig representa uns dels moments més importants de la meva vida a l'illa, suposo que tot té a veure, que fa poc que habia arribat, que vaig descrubrir un grup de gent que em va obrir les seves portes sense ningú problema i encara alguns d'ells segueixen sent part de la meva vida, gairebé tots ells eivissencs i que el meu millor amic que llavors no ho era i que ara ja no hi és, m'ensenyava els grans tesors que Evissa amaga i que jo vaig tenir l'oportunitat de veure i no nemés , que m'explicaren el que veia, també el que olorava i tocava.
Atenció; demano disculpes, i paciència, per si hi ha faltes d'ortografia. Gracies.

Información sacada de donde viajar;
Necrópolis Púnica de Puig Des Molins (Ibiza)
Una reliquia de la cultura fenicio-púnica
La necrópolis de Puig des Molins debe su nombre a la existencia de molinos de viento en su cima, de los que en la actualidad sólo quedan las torres de algunos de ellos, que ya hace años no se usan más. La zona del yacimiento se encuentra cubierta por una capa de sedimento con una espesa vegetación arbustiva, que cubre la mayor parte de las tumbas existentes (tumbas púnicas de pozo y cámara, denominadas hipogeos); es así que de ellas (de las cuales se estima hay más de 3.000) sólo se pueden ver unas 340 desde el exterior.

Este yacimiento arqueológico, que se encuentra ubicado a los pies del montículo que le da nombre -junto al Museo Arqueológico del Puig des Molins-, fue el cementerio de Eivissa desde que se fundó la ciudad -a fines del siglo VII antes de Cristo por parte de los fenicios-, hasta la época romana (hasta el siglo IV de la era cristiana).

Los 5 tesoros d'evissa i formentera.

Noticia

DIARIO de IBIZA quiere conocer los cinco lugares o elementos del patrimonio natural o cultural de Eivissa y Formentera preferidos por la población pitiusa. Para ello pone en marcha una votación popular en la que podrán tomar parte todas las personas que lo deseen, a través de medios telemáticos y convencionales. Entre todos los participantes se sortearán diversos premios que se irán dando a conocer a medida que avance la consulta. Entre todos elegiremos los 5 tesoros de Eivissa y Formentera.

http://comunidad.diariodeibiza.es/servicios/galeriasMultimedia.

És una manera de conèixer millor la illa d'Eivissa i els tresors que amaga, els cinc que proposen són de gran interes i importància.