CONFERÈNCIA A EIVISSA - AMNISTIA INTERNACIONAL

Conferència
Violacions dels drets fonamentals a Haití, un any després del terratrèmol
17 de febrer - 20'00 hores
Centre de Cultura “Sa Nostra”
C. Aragó 17
07800 Eivissa

Més d'un milió de persones segueix vivint en condicions penoses a "ciutats" construïdes amb tendes de campanya a Port-au-Prince i al sud del país, on les dones corren un enorme risc de patir agressions sexuals. Els perpetradors són en la majoria homes armats que recorren els campaments en fer-se fosc.
Als primers 150 dies després del primer terratrèmol, es denunciaren més de 250 casos de violació a diferents campaments, segons dades citades a l'informe d'Amnistia Internacional "Rèpliques: Dones denuncien violència sexual als campaments d'Haití"


Amnistia Internacional organitza una conferència amb la participació de Marta Colomer, responsable de països, víctimes i defensors de la Secció Espanyola i Jaime Maisonneuve, portaveu de l'organització a les Illes Balears.

L'acte s'emmarca en les accions encaminades a reconstituir el grup local d'Amnistia Internacional a les Pitiüses i augmentar la seva presència i activitats a les Illes Balears.


Us hi esperam! mallorca@es.amnesty.org
http://es.amnesty.org/mallorca Amnistia Internacional
Mallorca/Eivissa
C. Sant Miquel, 26, 1r B
07002 Palma
Illes Balears
Tel. 971 724728
Fax. 971 720587CIBERACCIONS:
Actúa!!!
Si ets soci/a, les teves dades personals consten en un fitxer automatitzat i confidencial d'Amnistia Internacional.
Per exercir els drets d’accés, rectificació i cancel·lació enviau un missatge a datos@es.amnesty.org

Farta de que no se m'entengui

Avui vui escriure una mica d’aquestes coses que diguen que surt del cor,
Més que res peque pens que moltes vegades no se m’entén,
A vegades he sentit que se’m vol comprendre sobre tot quan intento explicar
Els meus sentiments fora de la meva llengua, del meu lloc.

Tal vegada tampoc hagi d'entendre el que tot el món vol dir-me,
Quan parlo de drets i obligacions a punt estic de morir,
No fisicament però si entre paraules, que queden amagades
En aquell anar i venir de mil maneres i formes de dir el que es vol sense dir res.

Ara vui dir-te que si no m’entens, ja pots sentir el que jo sents,
Perquè m’he explicat moltes vegades i cap ha convençut.

Bé “bo”…, acabem que és lo que alguns desitgen quan dic el que penso de les coses,
Quan dono l’opinió que tanta gent pensa però que ningú diu res.

AMB LA MARATÓ - PAS A PAS

És pas a pas, sense por, a poc a poc.
Serà bo.
És pas a pas, és un joc, a poc a poc.

És un camí amb pols i runes,
serà un viatge ple de perill´.
Em faran caure, però lluitaré.

Oh, no fallaré, seré valenta.
El meu cor serà valent.
Fins que arribi al meu destí, si.
Caminaré tranquil.la i sense pressa, ho
faré bé.

Pas a pas, vull fer-ho molt bé. Sense por,
sense por, segur. A poc a poc.
Serà bo. Oh, si, ho serà! Ho serà.

Pas a pas, pas a pas. És un joc, és un joc.
A poc a poc, el teu camí. El teu camí.

Crida-ho fort. Sense por.
Has d'aguantar el que t'ha tocat.
Oh, lluita! Llita més.
Pensa que tot s'acabarà capgirant.
Sé que pateixes, Sé que estàs trista.
Sé que pateixes, però no et deixis véncer.
Sigues tu. A poc a poc...

Pas a pas, sense por, sense por, seguir.
A poc a poc, a poc a poc.
Serà bo. Oh, sí, ho serà! Ho serà.

Pas a pas, em poso a caminar.
És un joc, és un joc. A poc a poc.
El teu camí. El teu camí.

SES FEIXES EN AMICS DE LA TERRA

http://amicsdesesfeixes.blogspot.com/

AMICS DE SES FEIXES
Amics de ses Feixes és un projecte que treballa a favor de la conservació i protecció de ses Feixes de l'illa d'Eivissa.


Aquest projecte reb el suport econòmic del FONS PER A LA CONSERVACIÓ D'EIVISSA.
SES FEIXES
Ses Feixes (es prat de Vila i es prat de ses Monges), són zones humides de gran valor ambiental i patrimonial. Per la seva elevadíssima biodiversitat (en fauna i flora) en diversos ecosistemes. I pel seu enginyós sistema de regadiu, creat pels àrabs a l'època islàmica.


Passem una tarda molt agradable la guia va explicar al detall i amb tota claredat part de la història que embolica a Ses Feixes, a més de que en el grup de persones que venien a l'excursió, molts d'ells eivissencs contaven històries de quan eren petits i d'una antiga Eivissa ja desconeguda, per a molta gent jove i més encara gent de fora, tot això aportava encara més una riquesa.


M'ha agradat l'experiència, això sí repetiré la mateixa excursió ja que m'encantaria dur-me llapis i paper i poder agafar apunts.

perdonar les molèsties si hi ha falta de *ortografia, continu aprenent.

EIVISSA NATURAL

Vull presentar-vos una petita guia que t'ajudarà trobar els productes ecològics locals, punts de venda directa, mercats de fruita i hortalisses produïdes a l'illa, vi amb denomiació d'origen i les botigues d'aliments naturals.

Aquesta guia està feta gracies a l'asocació amics de la Terra, una treballadora ha aconseguit englobar-los i donar a conèixer a aquests pageses dedicats al camp i que aporten a Eivissa alguna cosa molt important, producció pròpia i denominació d'origen.

CAN MARTÍ
CAN PARADES
CAN FRUITERA
CAN BIO
CAN MUSON
SA TORRE DES XEBEL-LINS
CAN VILETA
AGROTURISMO CAN JONDAL
CA NA BERRI
SA POSTA
CAN RICH

EDUCACIÓ PER A TOTHOM

Vull donar el meu suport a aquesta senyora del periòdic que ha publicat una carta en el diari d'Eivissa. Al meu entendre, quant ens queda per a ser un país civilitzat, solidari i amb drets per a tot el món igual que obligacions. Està lluny molt lluny.

María Luisa Torres | Eivissa
Educació per a tothom





Tenc un fill. Té cinc anys. Està escolaritzat al Col·legi Públic Sant Rafel. No parla però sí pot comunicar-se amb el llenguatge de signes; com ell, altres. He sol·licitat a la conselleria un auxiliar tècnic en llenguatge de signes per a que continuï la seva evolució, tal com ens ho han prescrit a l´hospital Sant Joan de Déu. La sorpresa és que no n´hi ha a la borsa de feina del SOIB. Des d´aquí anim a tots els que han fet els mòduls de guarderia, mestres sense feina, etc., que facin un curset de llenguatge de signes o llenguatge bimodal. Si algú el té i no té feina que vagi a la conselleria d´Educació. També demano a la conselleria que no deixi a aquests nens sense els recursos que necessiten ja que és de justícia. Ja tenen prou amb el que tenen. El meu fill necessita un auxiliar tècnic en llenguatge de signes.

http://www.diariodeibiza.es/cartas-lectores/2010/09/07/educacio-per-tothom/431369.html

PEIXOS DE CIUTAT

Ara que tot s'ha quedat mut, en silenci, respirant el descans…
Que tots han pogut plorar, portant un dol diferent del que se n’ha anat lluny,
i no ha sentit que s’ha perdut;

Ara que l'almoina són sol paraules, sense més sentit que entendre tot el que s’adorm a l'ànima…

Ara que la pausa i el camí fins a arribar de nou a veure't com sempre, em demana paciència, que he deixat de culpar al món, que he deixat de mossegar al que duu roba trencada i els cabells bruts,

Ara que he pogut mirar als ulls d’aquell que no mira res i s'oblida fàcilment que
nosaltres fa deu dies que no estem de festa,

Que puc escriure sense tanta ràbia, sense tenir en compte que és un sentiment humà
que desitja coses dolentes, que pot trencar-te de dolor sense adonar-te que t'has
quedat ceg,

Mai he pogut oblidar el primer Pagés que em va parlar d'aquesta illa amb molt d’amor i ressentiment sense encara poder entendre quin sentiment tenc cada dia dins meu;
“Un dia dia la gent com tu que ve de fora es menjarà l’Illa, l'agafarà sense tenir cap cura i la deixarà quan la cosa vagi malament


Ara que m'he assecat per dintre i necessito més que mai poder tenir una nova
oportunitat per a omplir-me, vui recordar “peixos de ciutat”, la lletra que em va fer quedar en aquesta illa.

Són unes lletres que he escrit pensant en Benirrás en tot el que se s’ha cremat, però també amb l’esperança i l’il•lusió, d’aquí a trenta anys (en tindré seixanta), pugui tornar a veure, al costat de la meva filla, com era Benirràs.

LLÀGRIMES PER BENIRRÀS

Estic trist.

Em fa pena que aquest succés no serveixi de res, com sempre, la perdua que ha sofert Benirràs tan sols repercutirà en que serà noticia d’actualitat, sen parlarà, es dirà que cal fer, haurà boníssimes intencions sobretot per part dels ximples dels polítics que tenim i punt final.
Els recuros que tenim a Eivissa en cas d’una catástrofe hem pogut comprobar que…mes val que no passi res greu. Per qué es va esperar tant a desallotjar la cala, per que tenim a Eivissa en cas d’una catástrofe hem pogut comprovar que…mes val que no passi res greu. Per qué es va esperar tant a desallotjar hi va haver cap alarma fins que el fum estaba pràcticament dins els nassos de la gent.
Això també pot donar lloc a pensar que el descontrol del que passa cada diumenge a Benirràs, cotxes mal aparcats, quedat tancats, gent caminant pel mig de la carretera, sorroll, brutícia…etc, no s’haria de permetre, és un bé natural i hauriem de protegir-lo.
Tot el que declarin a partir d’ara, polítics, alcaldes i altres gent de mal viure, fins que tot es calmi, deuríem memoritzar-ho i gravar-ho bé en el nostre cervell, i d’aquí a un any tornem a veure que ha canviat i tot el que prometien que anava a millorar, comprovar que hi és de debò, perquè suposo suposo que deurien plantejar-se alguns canvis per a començar d’una vegada pe sempre a protegir millor el que t enim, però no només d’aquest lloc, si no de molts més. Però em tem que ens quedarem amb les bones paraules i deixa de comptar, això si segur que seguim mantenint-los i votant-los pel “bé que fan les coses”.

Les obres del Castell i el canvi de la silueta de Dalt Vila

Opiniò de Salvador Roig Planells, arquitecte
Les obres del Castell i el canvi de la silueta de Dalt Vila
L´aspecte exterior que va mostrant el Castell d´Eivissa després de mesos d´obres permet observar alguns canvis importants, respecte la configuració arquitectònica preexistent. Han augmentat les alçades de l´ala nord dels edificis d´en Simon Poulet i del gimnàs, als que s´hi ha afegit una planta sobre les existents. Sembla, també, que es mantén una bona part de la planta afegida antigament damunt la Casa de la Ciutat.
Explicat així no sembla, aparentment, gaire cosa, però s´han modificat, al meu entendre, característiques importants de la acròpolis de Dalt Vila que afecten, de retruc, al conjunt històric-artístic de la ciutat i a la forma de la ciutat. La acròpolis s´ha fet més compacta, s´han igualat les cotes de coronació dels diferents edificis, en compte de l´esglaonament del remat del perfil precedent ara predomina l´horitzontalitat, el savi joc de volums de les edificacions precedents s´ha desequilibrat, el contrapunt de la verticalitat de la Torre de l´Homenatge ha desaparegut, la torre del campanar de la catedral pesa menys i és menys visible, especialment des de ponent i és molt probable que les proporcions dels espais interiors, especialment del pati d´armes, s´hagin alterat. Dalt Vila es sembla molt més ara a una piràmide escapçada i tant l´estructura urbana i arquitectònica del conjunt com la silueta paisatgística han quedat alterades.
El Castell forma part d´un Bé d´Interès Cultural (el conjunt històric-artístic de la Ciutat d´Eivissa) i, parts del recinte són Bè d´Interès Cultural en la categoria de monument, si no estic errat. Forma part, per tant, de la màxima categoria de bens patrimonials i, per tant, dels bens més protegits, o dit d´una altra manera, d´aquells on és més restrictiu alterar les característiques i configuració que el feren mereixedor de la màxima protecció patrimonial. Per tant, com és possible que s´estiguin executant obres que alteren, al menys, part d´aquests valors? Penso que tant les entitats promotores de les obres com aquelles que tenen el deure de vetllar per la protecció del patrimoni, que estiguin implicades directa o indirectament en les obres, han d´explicar perquè s´executen d´aquesta manera que, aparentment, pot incomplir legislació de referència.
No pot ser, com ja ha passat al meu entendre en altres iniciatives i projectes a les nostres illes, que iniciatives públiques o d´entitats tutelades directament per les administracions públiques, incompleixin normativa que tenim obligació de complir tant les persones i entitats privades com les entitats públiques. Sembla com si hi hagués diferents vares de mesurar i això no està prescrit per les lleis. La llei ens obliga a tots i l´administració pública hauria d´actuar de manera exemplar, com a model de referència. Confio que s´actuï en conseqüència.


LA MEVA OPINIÓ
DESTRUCCIÓ DEL CASTELL DE VILA

Quan vaig contemplar l'obra que s'estava fent al Castell d’Eivissa, em vaig posar les mans al cap, on s'ha vist una dir que es fa una restauració quan realment s’està fent una construcció nova?

Realment vaig sentir pena de les barbaritats que s'arriben a fer, sembla mentida que molts de polítics governants de l’Illa siguin eivissencs. Jo no ho sóc, sóc castellana manxega, però intent tenir un respecte al lloc on visc, per tal motiu m’indigna quan a la Illa se li fa mal.

L'article de l'arquitecte Salvador Roig Planells, com entès en la matèria, aprofundeix clarament en el que s'està fent, per això he dicidit defensar el seu l'article publicat en el diari d'Eivissa ,causant d'aquesta forma tal vegada més efecte i que per casualitat arribi a les mans, ulls de les persones responsables de tal destrucció d'alguna cosa important, cultural i que obre coneixements necesaris per als futurs eivissencs, amb dret a conèixer amb la major proximitat possible la seva ciutat, poble o lloc on han nascut.

PER DINTRE...NO SOC RES

Escrivint, se m'ha clavat alguna cosa dintre que no es treure, no se com deixar-lo sagnar sense que m'importi, tal vegada així pugui respirar sense sentir que m'estic trencant per dintre.

Por, es que és això, por per primera vegada, por d'escriure perquè es que torno nua enfront de les lletres i em vaig rrompuda sentint que algú s'aprofitarà d'estic desvalguda.


http://www.youtube.com/watch?v=eCz0y-IXbdc&feature=related

AMB EL COR - LLUIS LLACH

I així pren. I així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que, a poc a poc, escrius per demà.

Si em dius adeu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius: "et vull",
que el sol faci el dia molt mes llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren, i així pren
tot el fruit que et pugui donar
el cami que, a poc a poc,
escrius per dema.
Que dema, que dema
mancara el fruit de cada pas;
per aixo malgrat la boira,
cal caminar.

Si vens amb mi,
no demanis un cami planer,
ni estels d'argent,
ni un dema ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un cami
ben llarg.

Lo primer no és el més important

Vuit mil euros s'han gastat en donar informació de Vila d'una forma que em pareix molt polida amb la veu de Concha Garcia Campoy i Paz Vega cosa que em pareix un projecte bó si no fesin falta aquets diners per fer altres coses més necesaries, no dic que aixó no siga important pero no és tan prioritari com la necesitat que té Vila de, per exemple, que la majoria de les cases, edificis, carrers están molt deteriorats tan que moltes s'estàn caient.

Em pareix un projecte cultural necesari per la gent que be de fora i vol estar informat de la història d'aquesta illa, però primer tenim que tenir les coses en condicions, perque de que em val escoltar una bona descripció d'una construcció, d'algún monument que ja no hi és perque s'ha caigut a Terra per manca de manteniment, també és posible que el balcó que tens damunt teu puga caurer-te dalt del cap.

Tant dóna els anys que fa vius en un lloc

No parlaré de quants anys fa que jo visc a Eivissa, perquè això no dóna més força, ni passaré per ser més d’aquí, ni tampoc sentiré de forma diferent. Però he llegit moltes vegades la frase “llevo tantos años en Ibiza...”, i quan conec personalment qui ho ha escrit amb tant d’orgull m’adono que, en moltes ocasions, es tracta de persones que encara no han entès l’arrel d’Eivissa, la seva forma diferent d’expressar-se i comunicar-se, de sentir-se, el veritable cor de l’illa: la seva llengua. I és que molts d’aquests no entenen que a Eivissa s’hi parli una altra llengua que no sigui la seva.

Parlen d’imposició, però tenen present únicament la llengua oficial de tot l’Estat: el castellà. Com si no n’hi hagués una altra, tan oficial com el castellà i pròpia d’aquest poble i, per tant, primera llengua. De fet, la imposició real ve dels qui obliguen als eivissencs que parlin en una altra llengua. La imposició és arribar a un lloc i obligar la gent que s'adapti al que a mi em sembla que és el normal, el correcte i el que ha de ser, el dret de conquesta. Aquesta actitud, tan present en alguns, és egoista, predemocràtica i no té sentit comú. Tant dóna que es portin cinc, deu o vint anys vivint en un lloc si no es coneix el que el fa diferent i singular, el que enriqueix amb el temps. Si no s’entén que integrar-se al lloc on has triat viure és una forma de respecte.

Fa poc vaig ser mare i aleshores vaig comprendre. Mai abans m'havia sentit tan lluny d’aquest lloc, Eivissa, on visc fa anys. La meva filla és mig eivissenca i mig manxega, i he d’ensenyar-li que la seva mare és de llengua materna castellana, però que viu en un lloc on es parla una altra llengua, que és la del seu pare i la que la seva mare també ha après a parlar i comparteix amb altres persones. Però per respecte als meus pares, família i orígens, a la meva cultura, jo li parlo en castellà encara que de tant en tant se'm escapi un ‘patufeta meua’.


Amb això espero haver fet entendre la importància tan gran que té ser d'un lloc i que t'ho vulguin prendre i moltes vegades amb insults, burles i desaprovacions contínues, que és el que està patint Eivissa.

El projecte de la desesperació - AECC a Evissa

Noticia
La AECC exige a Salud que aclare si el proyecto del nuevo hospital incluye el búnker de radioterapia
La asociación quiere saber si se ha pedido a los arquitectos que diseñen el espacio en el que debería ir la máquina de radioterapia. «Queremos ver escrito que habrá este servicio», señala la ex presidenta Sue Marí
sanidad. Responsables de la junta local de la Asociación Española Contra el Cáncer (AECC) estudiaron ayer los planos del nuevo hospital que se exponen en el actual Can Misses, tras lo que mostraron su preocupación porque no se especifica si las instalaciones contarán con el búnker en el que debería colocarse la máquina de radioterapia. La AECC pide a Salud que les confirme si se ha pedido a los arquitectos que diseñen este espacio en los planos definitivos. El gerente del hospital, Francisco Cárceles, asegura que en los terrenos en los que se construirán las nuevas instalaciones hay espacio suficiente para la unidad.


Opinió

Que podem fer?, Que ens queda per fer?, no comprenc res, pensen que som imbècils, de debò que l'hi pensen?, l'única cosa que volem és que d'una vegada per sempre es vegi clarament en el projecte del nou hospital de Can Misses que haurà radioteràpia. Ens diuen que hi ha espai, que en principi conten amb això, bé doncs si així, que problema hi ha que es projecti de forma oficial?. La meva sensació és que volen fer l'hospital sense la radioteràpia, perquè les paraules les hi duu el vent i més parlant de temes polítics i econòmics, diuen, diuen i diuen, "bla, bla, bla", però no hi ha res oficial.

És molt difícil que una vegada que està fet l'hospital, per un tema d'instal·lacions i altres prestacions que ha de complir l'edifici, es facin, si ara és costós, després ho serà més.

La meva sensació no és optimista, tal vegada perquè cada vegada que exigeixen la AECC, el posar radioteràpia, solament llegeixo i escolto coses que no tenen sentit ni lògica, definitivament ens ballin l'aigua.

ANTES DE JUZGAR VALOREMOS

Carta publicada ( 23/01/09 ) por el diario de Ibiza- el titulo de la carta enviada al diario me lo han cambiado por otro, el original es con el que titulo el post y el que diario de ibiza ha decidido poner es con el que titulo el comienzo del post, todavía no entiendo el motivo ya que yo hablo de una problema general que sufre Ibiza, eso si exponiendo una noticia como ejemplo.

Sobre el aparcamiento del hospital

Leo la noticia sobre que una ambulancia con un herido queda bloqueada en Can Misses por el caos en el aparcamiento.

Según parece la culpa es que los conductores tienen poca sensibilidad. El problema no es solamente de los señores conductores, el problema es del ridículo aparcamiento que existe no sólo en Can Misses sino también en toda Ibiza, y yo me pregunto, ¿en que condiciones llega el conductor «insensibilizado» al hospital?, ¿alguien lo sabe? Pero es más fácil echarnos la culpa a todos y cada uno de los conductores antes de buscar soluciones a un problema la falta de aparcamiento.

Yo estoy totalmente de acuerdo con que se hayan inhabilitado muchos aparcamientos públicos, pero lo que no me parece bien es que, antes de esto, no se hayan buscado alternativas como pueden ser autobuses, otros aparcamientos disuasorios, etc. Hablaban del parking de GESA y hemos podido comprobar que, a partir de las 10 ya no hay sitio, hablamos del parking junto al Diario de Ibiza, pasa exactamente lo mismo.

Otra cosa es que sea saludable andar unos metros hasta el trabajo, cosa que me parece muy buena, pero no todo el mundo tiene salud para hacerlo o posibilidades de hacer ese tipo de recorrido cuando tiene o desea ir a Ibiza de compras o de médicos o de ´papeles´ ¿Cómo lo tiene que hacer gente con una edad avanzada, con problemas de movilidad, con una panza de 9 meses, con niños pequeños (carros, bolsas...etc)? Y aquí la respuesta podría ser que aparquen en zona azul, pero ¿es que encontramos sitio? No es fácil según a qué horas del día encontrar, sobre todo, por la mañana.
Señores, no nos echemos la culpa a nosotros mismos, a los conductores ni a la gente de a pie, vamos a buscar alternativas necesarias, porque la calidad de una ciudad mejora considerablemente sin coches, pero empeora sin formas ni maneras de poder entrar en ella. Exijamos a nuestros políticos más recursos y posibilidades para mejorar nuestra vida diaria, laboral y personal.

http://www.diariodeibiza.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009012300_3_301457__Opinion-Sobre-aparcamiento-hospital-Diana-PUIG-BONO

(Diana PUIG BONO)

La radioteràpia a Eivissa sense solució

Noticia;
Los traslados de los pacientes pitiusos de radioterapia son de los más largos de España
La AECC señala que en otras comunidades hospitales con menos camas que las previstas para el futuro Can Misses tienen un aparato de radioterapia. La asociación destaca que en la mayoría de casos los pacientes van y vuelven el mismo día a sus casas tras el tratamiento


EIVISSA | MARTA TTORRES Los traslados que realizan los enfermos de cáncer de las Pitiüses para someterse a tratamientos de radioterapia en la sanidad pública son de los más largos de España

En Balears en estos momentos hay una máquina por cada 257.000 personas. En total hay cuatro aparatos de radioterapia (todos en Mallorca, uno por cada 206.000 habitantes de esa isla), pero uno de ellos no es un acelerador, sino una bomba de cobalto, sistema que se está sustituyendo en toda España ya que funciona con una pastilla radiactiva que requiere medidas de seguridad tanto para su vigilancia como para deshacerse de ella. Es decir, que el Govern balear tendrá que adquirir en unos años una máquina para sustituir esta bomba de cobalto, independientemente de que adquiera una para Eivissa.


Comentario sobre la radioterapia por José Colomar;


«Es una muy mala noticia porque llevamos años pidiendo la radioterapia para las Pitiüses», comentaba indignado José Colomar, presidente de la Asociación Ibiza y Formentera Contra el Cáncer. «No lo entiendo. ¿Quién es una mallorquina para decir lo que necesitamos en Eivissa?», lamentaba. «¿Y los que se van a Murcia, a Madrid, a Barcelona, a Valencia, a Sevilla…? Esos no salen en los datos de la conselleria. Se van fuera de Balears porque tienen allí a sus familias. Es inaceptable. Los políticos de aquí deberían plantarse ante Mallorca. Es una injusticia y una discriminación», insistía el presidente. Colomar, además, denuncia la mala coordinación a la hora de dar cita a los enfermos de Eivissa y Formentera para la radioterapia en Son Dureta. «Se dan casos de pacientes que tienen sesión a primera hora del lunes, lo que les obliga a irse el domingo por la tarde, y a última del viernes, por lo que no pueden volver a su casa hasta el sábado», explica José Colomar.


Opinió;

Jutgin vostès mateixos.

Un preocupant succés a Eivissa

Denúncia;
Solament em queda denunciar aquest incident que han sofert una família a Eivissa, per ésser de diferent raça, llengua i cultura.

Deixo la notícia perquè la llegeixin per complet, ja que realment és preocupant.

Noticia - Diario de Ibiza
EIVISSA | R. S. Dos hombres de nacionalidad española nacidos en Santa Eulària fueron detenidos el sábado por la tarde por pegar a una joven marroquí, insultarla a ella, a su madre y a su hermana, que sólo tiene cinco años, y hacer exhibicionismo delante de las tres, según la denuncia presentada por la madre ante la Policía Local de Santa Eulària.

Los hechos ocurrieron sobre las ocho y media de la tarde del sábado en la plaza de España de Santa Eulària, enfrente del Ayuntamiento. Tres mujeres de nacionalidad marroquí estaban en ese lugar, la madre, que tiene 42 años de edad, y sus dos hijas, de 18 y cinco años.

En el mismo lugar se encontraban J. A. T. R. y J. A. F. C., dos hombres de 43 años de edad conocidos por la Policía Local por haber participado en algunos desórdenes públicos. Según la madre de la joven y de la niña, J. A. T. R. se bajó los pantalones y la ropa interior. «Se movió de forma obscena delante de mis hijas», explicó a los agentes.

Insultos racistas
Además, J. A. T. R. profirió insultos de carácter racista. «Por aquí no pasa ningún moro de mierda, sólo faltaba que viniesen los moros», les dijo, siempre según la denuncia presentada por la madre ante la Policía Local de Santa Eulària.

A continuación, según consta en la denuncia, J. A. T. R. pegó una patada a la joven de 18 años, que tuvo que ser atendida de un hematoma en una pierna en el centro de salud de Santa Eulària como resultado de la agresión.

Posteriormente J. A. T. R. y J. A. F. C. entraron en el bar Royalty, que está en la plaza de España.

Se dio la circunstancia de que una patrulla de la Policía Local de Santa Eulària estaba interviniendo en los alrededores en un accidente de tráfico, de escasa importancia, según fuentes policiales.

Al observar los hechos, los agentes fueron a arrestar a los dos hombres. Primero participaron tres policías, aunque rápidamente llegó un cuarto. Los dos individuos se pusieron violentos y se resistieron a la detención, según la información facilitada por la Policía Local de Santa Eulària.

A uno de los agentes le llegaron a agarrar del pecho y tuvieron que introducirlos en el vehículo policial a la fuerza, con bastantes dificultades debido a su resistencia. Además de proferir amenazas de muerte hacia los policías, a uno de ellos llegaron a propinarle algunas patadas.

Los dos arrestados pasarán seguramente hoy a disposición judicial, y será la fiscal de guardia la que tenga que decidir si ingresan o no en prisión y qué pena solicita por los delitos cometidos, según la información recogida ayer en la Fiscalía de Eivissa.

Hematoma en una pierna

J. A. T. R. propinó una patada a la joven de 18 años, por lo que tuvo que ser atendida de un hematoma en una pierna en el centro de salud de Santa Eulària. Además, profirió insultos racistas hacia las tres mujeres y se bajó los pantalones y la ropa interior delante de ellas.

BONES IDEES

Noticia;
Los alumnos del instituto Isidor Macabich disfutaron de la posibilidad de adquirir productos de gran interés sin necesidad de pagar ni un euro por ellos. El centro celebraba una nueva edición de su mercado solidario en el que todos los estudiantes aportan los objetos que ya no necesitan para intercambiarlos a través de un sistema de puntos por los que traían sus compañeros. Sensibilizarlos sobre la importancia del reciclaje y el respeto al medio ambiente son los objetivos de esta iniciativa.

Opinió;
M'agrada la idea i crec que és una bona forma de transmetre moltes coses a tota la gent, la jove i la que no ho és tant, no oblidem que és una iniciativa que ha nascut d'uns alumnes d'un institut i això té molt valor.

Aquestes coses són les quals realment valoro d'algunes festes, ja que moltes d'elles, no deixen de ser un invent molt bé fet per a fomentar el consumisme d'una forma exagerada.

Aquest tipus d'esdeveniments ens aporten el que tant necessitem, un poc de sentit comú en la societat en la qual vivim.

Felicito a tots els alumnes de l'Institut Isidoro Macabich

Bla, Bla, Bla i poc...

Noticia;
Salud no subirá las dietas a los enfermos pero promete mejorar su estancia.
Las dificultades para hacer preguntas al conseller Thomàs.

Opinió;

“Las palabras se las llevo el viento”. i això ho dic perquè penso que per a callar moltes boques deuen dir coses boniques perquè puguin especular lliurement mentrestant, ambs els diners i las promeses que mai s’han cumplit.


Sabem que de paraula sempre hi ha molt propòsit, però a l'hora de la veritat no tenim ni per a començar, vam parlar de dietes mínimes ( 6€ ) si no m'equivoco, anem que no poden augmentar les dietes, no obstant això, si poden millorar l'estada. Tinc els meves dubtes, perquè realment sobre paper no hi ha res escrit, són respostes a les mateixes preguntes, és una estratègia política i punt.

Si ha això li vam afegir que eludeix les preguntes dels periodistes, serà per alguna cosa, no?, si tot estigués tan clar no tindria perquè evitar respondre.

“EL QUE CALLA OTORGA”.

UNA ESTADÍSTICA CLARA

Noticia del Diario de Ibiza;
Un sondeo digital confirma la sensación de que Mallorca `maltrata´ a las Pitiüses

D. I.
EIVISSA | REDACCIÓN A la pregunta: `¿Crees que Mallorca nos maltrata, es decir, nos margina en aspectos como por ejemplo las inversiones públicas que se realizan en las islas?´, el 94 por ciento de los votos emitidos por los usuarios que visitan la web www.diariodeibiza.es fue afirmativo.

De esta manera los lectores de la edición digital han considerado de manera mayoritaria que las Pitiüses están siendo maltratadas por el Govern, una opinión que podría fundamentarse en hechos recientes publicados por este rotativo como la falta de un compromiso firme para instalar el servicio de radioterapia en el nuevo hospital de Eivissa, la marginación de la isla en promoción turística con ejemplos como la discriminación de espacio que ocupaba la isla en la World Travel Market de Londres o su ausencia en folletos turísticos, el desmantelamiento de la delegación de IB3 o la falta de inversiones en patrimonio.

Opinió;

M’agradaria ensenyar-vos una estadística que confirma el que alguna vegada he dit, opinat i fins i tot denunciat. Eivissa és una espècie de contemplació a ulls de Palma.

Posaré un exemple molt recent; Aquesta setmana va sortir publicat en els diaris locals, els mallorquins que es trobaven sense poder sortir de Tailàndia recalcant una vegada i una altra que eren de Mallorca, la informació era correcta, això si, faltaven els pobre eivissencs que eren una quinzena que es trobaven i que encara estan en la mateixa situació.


Denunciem un problema que existeix per motius diversos i importants a nivel económic i pressupostat que Palma fa, amb Eivissa, però nosaltres moltes vegades cometem el mateix errada, nomenant i ressaltant l’illa de Mallorca, no vull polemitzar ni de bon tros, vull que siguem conscients que nosaltres també vam potenciar que Eivissa es trobi allunyada, abandonada i tristament desproporcionada en molts aspectes que preocupen i alarmen als ciutadans.