Por las Victimas de Barajas

Con todo mi pesar.

Un canvi molt dolent per a Eivissa

Noticia diario de Ibiza
El GEN afirma que la ampliación del puerto de Vila es la mayor de Balears

Los ecologistas acusan a Puertos de «insultar la inteligencia» de los isleños en la comparación con Maó porque en Eivissa se ganarán 8,5 hectáreas al mar frente a los 10.000 metros que se ocupan en Menorca...

Opinió
Puc deixar de llegir notícies i mirar a altre costat, perquè realment és veritat que a la gent d'aquí se'ls intenta prendre el pèl com volen, manipulen el que els dóna la gana i punt pilota. Per això no és propi de jo, callar, mai he tingut la capacitat de que coses com aquesta em donin el mateix. És un problema molt seriós i la meva experiència vivint a Eivissa, em diu que es farà l'ampliació del port i que no solament això, també es farà com sempre s'han fet les coses aquí, d'una forma il·legal, desmesurada i sense control, per a guanyar diners, enganyant a la gent d'aquí a costa de contaminar i fer molt malament a aquesta illa.



Cada vegada que tinc més informació sobre aquesta barbaritat, sóc més conscient del que passa a Eivissa i realment no vull això per als meus fills, ara més que mai sóc conscient del que els ulls del meu fill podran veure i els costarà saber com era aquesta meravellosa illa, també aprendrà amb tot el dolor del meu cor, que aquí es fa els quals quatre personatges amb poder polític i molts diners, volen, sense que existeixi la possibilitat d'una decisió justa i democràtica, només olorarà i percebrà aquesta màfia. SOUS I MÉS SOUS.

Un ball molt antic

He trobat informació molt bona per a entendre millor el ball pagès d'Eivissa i m'ha semblat de gran interés cultural. És una pàgina que es diu “El misteri del ball pagés” on podeu trobar moltes més coses. Hi ha molta informació en altres pàgines però en aquesta he pogut llegir les diferents formes en les quals l'el ball pagès s'expressa..
El ball pagès (ball típic eivissenc) és una dansa primitiva, en què l'home convida a ballar la dona amb un colp fort de castanyoles. Els balladors i les balladores van amb els vestits i les joies tradicionals.

BALL PAGÈS A EIVISSA
En aquests balls, els papers de l'home i de la dona estan clarament diferenciats. La dona, submisa, recull els seus braços al cos, la mirada en terra i no al ballador; amb passes curtetes i molt ràpides, va descrivint cercles, dins dels quals actua l'home
La forma d'executar els balls varia d'un poble a l'altre de les Pitiüses, més o menys sensiblement.
Del Grup Folclòric de Sant Josep de sa Talaia recollim breument la descripció d'alguns dels més populars i coneguts que ells fan:
-la curta: És un ball de curta durada; les passes i el ritme són els apropiats per als balladors, generalment els majors. L'amo de la casa amb l'hereva, o els sogres (segons l'ocasió), fan el ball de la curta que enceta la festa, tot donant permís als més joves per a continuar-la.
-la llarga: És un ball molt diferent de la curta. Els joves mostren el seu vigor i la seua força amb un ritme molt més animat. En quasi tots els balls, el ballador escull la balladora amb una castanyolada. Aquest gest, una mica rude per a convidar una dona, es disculpa al final del ball amb una agenollada. La balladora ho agraeix amb una petita reverència.
-sa filera: El ballen un home amb tres dones, que van en filera. Pot interpretar-se com un ball de casament, en el qual la núvia és acompanyada per dues amigues o dames. El ritme és el de la llarga.
-ses dos balladores: Una altra variant de la llarga. Es pot veure com un ball de inspiració masclista, com la majoria, on un home festeja dues dones indistintament, sense decidir-se per cap. A la fi del ball s'agenolla enmig d'elles. A alguns pobles de l'illa, aquest ball rep altres noms.
-es canvi de parella: També variant de la llarga, en aquest ball els homes trien la posició adequada que els permeti canviar-se de parella sense trencar els cercles simètrics de les dones.
-ses nou rodades: En opinió dels integrants del grup folclòric de Sant Josep, aquest és el ball més polit i també el que culmina la festa. Sembla una cerimònia nupcial, en la que els nous esposos fan una sèrie de voltes simètriques, allunyant-se i acostant-se. Quan es troben, en el centre, s'uneixen pels colzes. A partir de la sisena rodada, la dona ensenya els anells, regal del nuvi. El ball s'acaba amb una llarga, on s'ajunten tots els convidats i participants, desitjant-se felicitat.

A la gent que no m'estima

Avui, vull parlar del que diu ser amo de l’illa,
las mevas paraules molt reflexionades són per mi,
ara mateix la força unica que tinc,
quan m’he sentit insultada i a més amenaçada;

Avui las mevas paraules aniràn dirigidas a tota aquesta gent
que no es senten feliços amb ells mateixos i tenen la necesitat
d’agredir a gent que no els hi fan res.

Avui las mevas paraules van dirigidas als que creuen que un lloc és de uns quants,
Que una cultura no ha de ser compartida,
Que una llengua ha de ser encarcelada,
Que poden decidir la vida de unes altres personas,
Que només tenen la capacitat d’agredir per principis diferents,
Que no han conegut mai la humilitat
Que s’amagan dins dels calaixos;

També dir-lis;

El aprenentatge de qualsevol cosa és el temps més polit d’un ser humà,
per tant tot aquell que et dedique temps, paciència, respecte, comprensió i educació mai els podràs oblidar, independentement de que no sepis quina cara tenen.

Avui las mevas paraulas, que han estat dormidas uns días, han volgut aixecar-se amb aquelles personas que, pensant-se que tot ho saben, encara els hi queda molt per aprendre, molt per entendre, ja que això que els manca és la seva incultura, però també vull que siga un reconeixement per a totes les persones que s’esforcen i desitgen saber, encara que aixó els impliqui, una vegada i una altra, començar de nou.

Avui a les persones que no m’estiman gens ni mica els dedico tota la meva comprensió, respecte i compassió, perque crec que están patint.

Suport a Carmen Viñas Torres

Us vull presentar una carta que ha sortit avui en el diari d'Eivissa d'una senyora que ha sigut mata, d'un policia Local d'Eivissa. He de dir que no la conec de res, però quan he llegit la carta d'alguna forma he volgut donar-li el meu suport, per això he pensat que una bona forma de fer-lo era publicant la seva pròpia carta al diari en el meu blog.

Policía Local y abuso de autoridad (Carmen VIÑAS TORRES)
Soy una vecina de Ibiza y, abundando en los sucesos y comentarios que se vienen repitiendo sobre la Policía Local, quiero comentar lo que me ocurrió el pasado 24 de julio, suceso que he denunciado ante el juzgado.
En primer lugar, quiero resaltar que la mayoría de la Policía Local de Ibiza realiza su trabajo de manera profesional, correcta y digna.
A las 14 horas de ese día 24 cruzaba cargada con bolsas de la compra el paso de peatones situado en la avenida Bartolomé Roselló, frente a la caja de ahorros CAM, no sin antes cerciorarme de que no venia ningún vehículo ni ningún agente dirigía el tráfico en ese momento. De repente oigo una voz a gritos: «¡Deténgase!». Me giro instintivamente y descubro asombrada que ese grito iba dirigido a mí. Me detengo inmediatamente, se acerca el policía local dando voces y hablándome en un tono agresivo; yo le pregunto si pasa algo, y responde: «¡Eso lo decidiré yo si pasa algo!». Le vuelvo a pedir una explicación, ya que no había motivo para retenerme, y además le pido que baje la voz. «Yo soy la autoridad y me habla de usted!», me dice.
Al negarme a hablarle de usted, dado sus modos chulescos y su forma improcedente de actuar, fue cuando me pidió el DNI y se fue hacia el coche patrulla (a todo esto, su compañero se mantuvo ajeno a todo lo que estaba sucediendo). El policía volvió a los 15 minutos con una denuncia de infracción por desobediencia de 150 euros y dijo: «Fírmeme esto», a lo que por supuesto me negué y le dije que yo no había cometido ninguna infracción, que su proceder era más propio de una dictadura que de una democracia y que estaba cometiendo un abuso de autoridad. «Eso ya lo veremos si lo pagará», contestó.
Sólo pido que cualquier ciudadano que se encuentre en una situación similar de abuso de autoridad que lo denuncie tanto judicialmente como públicamente.

Encara no n'hi ha consciencia

Noticia Las personas discapacitadas recibirán asistencia en los aeropuertos
EIVISSA | REDACCIÓN Mañana entra en vigor el reglamento europeo que promulga el derecho de las personas con movilidad reducida a recibir asistencia gratuita en los aeropuertos, entre ellos el de Eivissa, tanto a la entrada como a la salida y durante el tránsito.

Opiniò
Podria sentir-me que estic contenta, però en canvi el que assec llàstima, com és possible que un dret humà hi ha estat tant temps sense sortir, com és possible que encara l'assistència a gent que ho necessita hagi tardat tant, no ho entenc, no puc entendre'l, i damunt assistència gratuïta...?, que diferència hi ha entre jo que necessito pujar una escales per a arribar a un lloc que altra persona amb discapacitat que també ho necessita...?, molta, hi ha molta, perquè encara no es pot, hi ha molts centres i serveis públics que la gent que té problemes, no té la possibilitat d'anar, jo tinc més drets que ells a una qualitat de vida...? clar que com diu el *refran “més val tard que mai”, el que ocorre que em sembla que tan tard és vergonyós.



El problema no arriba només de l'econòmic, també i crec el més perjudicial i trist és que la consciència falla, aquesta fallada provoca que encara hàgim de donar notícies com aquesta, que en comptes d'alegrar-te et provoquen empipament i impotència.

Encara hi ha ànima a Eivissa

La conservació d'un lloc és cada vegada més important, és el que fa diferent uns llocs d'uns altres, el que ocorre que no sempre el poble és conscient d'això i no valora el que és vell sense adonar-se del valor històric i cultura que pot representar per a un futur, on només hi ha edificis i construcció sense poder saber moltes vegades com era, l'origen del lloc.
Tenir l'oportunitat de fer estudis per a identificar i tenir consciència d'un passat que no ha de passar desapercebut, ja que és una mostra del que avui som, del perquè de les coses.

Cada vegada ens constés més trobar un lloc que no hi ha estat violentament destruït per l'ésser humà i no exagero, quants arbres, forests, rius, platges...estan sent durament maltractats, les conseqüències ja estan arribant.

La meva reflexió ve provocada per una bona notícia, ja que San Josep inicia la protecció de l'entorn de les esglésies rurals, on l'arquitectura que ha existit en diferents temps, és protagonista.