A la gent que no m'estima

Avui, vull parlar del que diu ser amo de l’illa,
las mevas paraules molt reflexionades són per mi,
ara mateix la força unica que tinc,
quan m’he sentit insultada i a més amenaçada;

Avui las mevas paraules aniràn dirigidas a tota aquesta gent
que no es senten feliços amb ells mateixos i tenen la necesitat
d’agredir a gent que no els hi fan res.

Avui las mevas paraules van dirigidas als que creuen que un lloc és de uns quants,
Que una cultura no ha de ser compartida,
Que una llengua ha de ser encarcelada,
Que poden decidir la vida de unes altres personas,
Que només tenen la capacitat d’agredir per principis diferents,
Que no han conegut mai la humilitat
Que s’amagan dins dels calaixos;

També dir-lis;

El aprenentatge de qualsevol cosa és el temps més polit d’un ser humà,
per tant tot aquell que et dedique temps, paciència, respecte, comprensió i educació mai els podràs oblidar, independentement de que no sepis quina cara tenen.

Avui las mevas paraulas, que han estat dormidas uns días, han volgut aixecar-se amb aquelles personas que, pensant-se que tot ho saben, encara els hi queda molt per aprendre, molt per entendre, ja que això que els manca és la seva incultura, però també vull que siga un reconeixement per a totes les persones que s’esforcen i desitgen saber, encara que aixó els impliqui, una vegada i una altra, començar de nou.

Avui a les persones que no m’estiman gens ni mica els dedico tota la meva comprensió, respecte i compassió, perque crec que están patint.

Suport a Carmen Viñas Torres

Us vull presentar una carta que ha sortit avui en el diari d'Eivissa d'una senyora que ha sigut mata, d'un policia Local d'Eivissa. He de dir que no la conec de res, però quan he llegit la carta d'alguna forma he volgut donar-li el meu suport, per això he pensat que una bona forma de fer-lo era publicant la seva pròpia carta al diari en el meu blog.

Policía Local y abuso de autoridad (Carmen VIÑAS TORRES)
Soy una vecina de Ibiza y, abundando en los sucesos y comentarios que se vienen repitiendo sobre la Policía Local, quiero comentar lo que me ocurrió el pasado 24 de julio, suceso que he denunciado ante el juzgado.
En primer lugar, quiero resaltar que la mayoría de la Policía Local de Ibiza realiza su trabajo de manera profesional, correcta y digna.
A las 14 horas de ese día 24 cruzaba cargada con bolsas de la compra el paso de peatones situado en la avenida Bartolomé Roselló, frente a la caja de ahorros CAM, no sin antes cerciorarme de que no venia ningún vehículo ni ningún agente dirigía el tráfico en ese momento. De repente oigo una voz a gritos: «¡Deténgase!». Me giro instintivamente y descubro asombrada que ese grito iba dirigido a mí. Me detengo inmediatamente, se acerca el policía local dando voces y hablándome en un tono agresivo; yo le pregunto si pasa algo, y responde: «¡Eso lo decidiré yo si pasa algo!». Le vuelvo a pedir una explicación, ya que no había motivo para retenerme, y además le pido que baje la voz. «Yo soy la autoridad y me habla de usted!», me dice.
Al negarme a hablarle de usted, dado sus modos chulescos y su forma improcedente de actuar, fue cuando me pidió el DNI y se fue hacia el coche patrulla (a todo esto, su compañero se mantuvo ajeno a todo lo que estaba sucediendo). El policía volvió a los 15 minutos con una denuncia de infracción por desobediencia de 150 euros y dijo: «Fírmeme esto», a lo que por supuesto me negué y le dije que yo no había cometido ninguna infracción, que su proceder era más propio de una dictadura que de una democracia y que estaba cometiendo un abuso de autoridad. «Eso ya lo veremos si lo pagará», contestó.
Sólo pido que cualquier ciudadano que se encuentre en una situación similar de abuso de autoridad que lo denuncie tanto judicialmente como públicamente.

Encara no n'hi ha consciencia

Noticia Las personas discapacitadas recibirán asistencia en los aeropuertos
EIVISSA | REDACCIÓN Mañana entra en vigor el reglamento europeo que promulga el derecho de las personas con movilidad reducida a recibir asistencia gratuita en los aeropuertos, entre ellos el de Eivissa, tanto a la entrada como a la salida y durante el tránsito.

Opiniò
Podria sentir-me que estic contenta, però en canvi el que assec llàstima, com és possible que un dret humà hi ha estat tant temps sense sortir, com és possible que encara l'assistència a gent que ho necessita hagi tardat tant, no ho entenc, no puc entendre'l, i damunt assistència gratuïta...?, que diferència hi ha entre jo que necessito pujar una escales per a arribar a un lloc que altra persona amb discapacitat que també ho necessita...?, molta, hi ha molta, perquè encara no es pot, hi ha molts centres i serveis públics que la gent que té problemes, no té la possibilitat d'anar, jo tinc més drets que ells a una qualitat de vida...? clar que com diu el *refran “més val tard que mai”, el que ocorre que em sembla que tan tard és vergonyós.



El problema no arriba només de l'econòmic, també i crec el més perjudicial i trist és que la consciència falla, aquesta fallada provoca que encara hàgim de donar notícies com aquesta, que en comptes d'alegrar-te et provoquen empipament i impotència.

Encara hi ha ànima a Eivissa

La conservació d'un lloc és cada vegada més important, és el que fa diferent uns llocs d'uns altres, el que ocorre que no sempre el poble és conscient d'això i no valora el que és vell sense adonar-se del valor històric i cultura que pot representar per a un futur, on només hi ha edificis i construcció sense poder saber moltes vegades com era, l'origen del lloc.
Tenir l'oportunitat de fer estudis per a identificar i tenir consciència d'un passat que no ha de passar desapercebut, ja que és una mostra del que avui som, del perquè de les coses.

Cada vegada ens constés més trobar un lloc que no hi ha estat violentament destruït per l'ésser humà i no exagero, quants arbres, forests, rius, platges...estan sent durament maltractats, les conseqüències ja estan arribant.

La meva reflexió ve provocada per una bona notícia, ja que San Josep inicia la protecció de l'entorn de les esglésies rurals, on l'arquitectura que ha existit en diferents temps, és protagonista.

És una necessitat i un bell projecte

Notícia;
El Consell Insular de la Juventud pide la creación de una Biblioteca Nacional
EIVISSA | EUROPA PRESS La presidenta del Consell Insular de la Juventud, Ana Torres, instó a las administraciones de las islas a que unan sus esfuerzos para poner en marcha una Biblioteca Nacional en las Pitiüses. Según Torres, la creación de un centro de estas características es una vieja reivindicación de los menores de 30 años de las islas, que en estas fechas no tienen un lugar para estudiar.

Potenciar la creación de nuevos Punts Joves y de las actividades de ocio son otras de las demandas de los integrantes de esta entidad.

Opinió;

Quan parlam de fer, construir, fer grans obres, instal.lacions grosses d'aparcaments, hi ha una gran magnitut de respostes, he tengut moltes vegades la sensació que no és el mateix quan parlem de coses que crec que són més sencilles i molt més necessaries per Eivissa, a més on hi ha tant fracàs escolar.
Per això estic molt contenta que s'obrin portes per crear biblioteques
fa falta, molta falta no només per a la gent jove, també per a la gent que no ho és tant.
Espero que encara que no sigui un projecte de grans edificis comercials, hotels, carreteres...etc, sapiguem estar a l'altura i crear també instal·lacions per a exercitar el cervell que falta ens fa, però amb recursos estic segura que la gent s'animarà més.

L'Eivissa d'abans

http://www.eivissaweb.net/nostalgia

La llum ha caigut dins de la mar,
Ha sigut poc clar el rastre que he deixat mentre
pentinava d'una forma suau la fina tela que imaginava...
Aquest sentiment m'ha recordat la mateixa olor que fan els pobles
que s'han quedat sols i només es desperten quan hi ha festes
o algun personatge que es perd;

La llum ha hatatat lentament,
mentres las meves llagrimas dins suraven, amagades amb por
que algú les vegi... m'he quedat somrient en el moment que he vist
passar a un matrimoni major eivissenc...
parlaven mirant lluny com recordant amb molt esforç..."com ha canviat tot"

No m'he sentit estranya, m'he sentit que fa molt de temps
que havia sentit el mateix,
que jo havia estat vella abans...
En aquell moment he imaginat també...com fa temps era Eivissa.

Don Pedro, en bones mans.

El Instituto Oceanográfico realizará en el `Don Pedro´ uno de los estudios más detallados efectuados en España
La investigación implica a cuatro centros con medio centenar de científicos que estudiarán las consecuencias del hundimiento del mercante. El estudio podría prolongarse entre tres y cinco años.

Entenc que el Don Pedro ha sigut dolent pel mar, però si es pot aprofitar per a alguna cosa almenys la sensació que tens no és tan sols de perduda i tristesa.
Jo reconec que m'encanta el mar, que quan puc vaig a bussejar i que si puc tenir l'oportunitat de fer una immersió la faré, això si, tant de bo no hagués ocorregut.

També em costa acceptar que només fos un accident, la meva consciència i la meva sensació em diuen un altra cosa, el que passa és que no es pot provar, o si, peró no ho sabem.

Això si espero que si aconsegueixen els bussejadors baixar al Don Pedro per a poder mirar, que sigui així i repeteixo mirar, que respectin per favor la flora i fauna, no fem d'un esport que exigeix habilitat, formació, investigació, seguretat i sobretot gaudir, un toll d'inconscients i un escura butjaques.